Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’ va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de Can Gassol.
A ‘Insomni’, un producte escènic creat farà uns cinc anys i que ha anat rodant per indrets de tot el món, Bobés hi fa la direcció i la dramatúrgia i l’interpreta en solitari. A partir d’un treball d’experimentació que va iniciar amb el seu equip de col·laboradors l’any 2003, prolonga ara la mateixa línia i s’endinsa encara més en un particular teatre d’objectes.
Ambivalència
Davant del públic disposat en una petita graderia semicircular i gairebé a les fosques, compon un paisatge d’abandonament amb un escampall d’andròmines i d’atuells atrotinats o simplement fets a trossos. Amb aquests elements diu voler trobar l’expressivitat poètica que poden evocar en cada espectador. S’ajuda per aconseguir-ho amb un clima sonor fet de cadències musicals i de remors i patacades, mentre manipula o colpeja amb insistència objectes esgavellats i ferralla diversa i en reforça l’efecte quasi ritual mitjançant projeccions dels mateixos moviments.
En la penombra i dessota les restes penjades d’un vell llit metàl·lic i d’un somier esventrat, reitera gesticulacions convulses escurant un plat amb forats i ple d’òxid o xumant una ampolla buida; i va fent temps fins a completar els cinquanta minuts d’espectacle fent emergir més i més rampoines de les trapes i calaixets que va obrint a la taula on està assegut.
La contundència estètica del panorama i la dinàmica críptica que genera aquest ‘Insomni’ pot arribar a abduir l’espectador, que llavors en sortirà emocionalment compensat. Però també pot ser que no. Aleshores se li farà llarguíssim i el trobarà una autèntica llauna. Diumenge passat a Can Gassol, entre la vintena justa d’assistents, hi va haver de tot.