Castell de vilassar de dalt (segle X)

Si hom recorre el Maresme des de Montgat fins a Palafolls, comprovarà que encara avui dia es conserven un munt de fortificacions medievals al llarg de tota la comarca. Des del segle X fins al segle XVI es van construir tot un seguit de castells i torres de vigilància per alertar i protegir els maresmencs dels perills que venien per terra i mar. Primer fou el temor a les ràtzies sarraïnes el que va fer aixecar els grans castells de la comarca com el de Burriac, Palafolls o Vilassar de Dalt durant els segles X i XI, però molts anys més tard, segles XV i XVI, les poblacions maresmenques van haver d’aixecar torres i muralles per protegir-se dels atacs marítims de pirates, corsaris i de la marina turca. És per això, que en aquest Tot Història intentarem fer una petita pinzellada dels castells medievals que encara avui podem visitar i ens poden transportar al Maresme medieval.

Les Santes Patrones, cobertes de vegetació marina, fotografiades aquest mes de juny per Anna Aluart

El 28 de juliol de 1955 la ciutat de Mataró es va revolucionar per la col·locació de l’escultura de les Santes Juliana i Semproniana al fons del mar, allà on hi havia la coneguda boia de Mataró. Per col·locar la peça de més de 400 kg esculpida per Jaume Arenas va ser necessària la participació de particulars, pescadors, mariners, militars, eclesiàstics, administració i entitats culturals que van secundar, de manera desinteressada, la campanya orquestrada per la delegació local del CRIS (Centro de Recuperació e Investigaciones submarinas). L’ esdeveniment, que va paralitzar la nostra ciutat durant la celebració de la festa major, va néixer de la passió marinera de dos amics, Josep Maria Diamant Montañés i Jaume Arenas Clavell que van idear aquest acte fundacional de la delegació del CRIS a casa nostra. Després de molts mesos de treball i esforços, un temporal de garbí va estar a punt d’espatllar aquella festa que tantes anècdotes ens ha deixat i que tants mataronins encara recorden avui.

Làpida funerària del lucis marcius optatus “duumvir” de la ciutat d’iluro, considerat el primer alcalde de mataró

Aprofitant que les eleccions municipals estan a girar la cantonada, des del Tot Història hem cregut convenient fer un breu repàs a la història dels diferents alcaldes i governs que han manat a casa nostra. Veurem com al llarg dels segles la manera d’escollir i triar els governants ha anat evolucionant fins a arribar al sistema democràtic que avui dia coneixem. Des de la fundació de la ciutat romana d’Iluro fins a l’alcalde sortint Joan Mora, els homes que han governat Mataró han estat molts i d’ideologies ben diferents, i diem homes perquè mai una dona ha estat al capdavant de la ciutat, qui sap si d’aquí a uns anys escriurem un altre reportatge narrant el triomf de la primera alcaldessa de la història de Mataró.

Foto del jaciment de la domus de Can Cruzate

Fa un parell de setmanes es va fer una nova troballa arqueològica a casa nostra. Mentre que un grup d’arqueòlegs excavaven a la Plaça Gran a la recerca d’un gran espai soterrat que es va utilitzar com a refugi durant la Guerra Civil, segons explicaven els testimonis de l’època, es va trobar un mur d’època romana i tal com marca la llei els treballs es van aturar i la troballa va ser soterrada de nou per no ser malmesa. Per tant els treballs a la cerca d’aquest improvisat refugi (es creu que aquest espai soterrat és d’època moderna) hauran d’esperar, però han servit per deixar al descobert la història local que s’amaga sota terra.

Representació pictòrica de les festes de Lupercàlia, de l’antiga Roma (Andrea Camassei, Museo del Prado)

La setmana que ve comença la festa de Carnestoltes i com que per carnaval tot si val, en aquest Tot Història intentarem donar a conèixer els orígens d’aquesta festa tan vinculada al cristianisme, però que com tantes altres festivitats té uns antecedents pagans i molt llunyans. El Carnaval, com avui el coneixem, neix a l’edat mitjana a Itàlia, la disbauxa, els excessos alimentaris i carnals s’apoderaven del poble que gaudia de valent aquests dies abans d’iniciar l’austeritat i la penitència que portava la Quaresma. Com és ben sabut, el Carnaval comença Dijous Llarder i acaba el Dimecres de Cendra.

Ca l'Alfaro (edificat a començaments del segle XX) és un dels edificis més emblemàtics de  Llavaneres

Després de repassar dilatadament la història de Mataró des dels seus orígens fins a gairebé els nostres dies, aprofitant que estem buscant nous temes i recerques sobre la nostra ciutat, el Tot Història inicia un petit recull de breus històries de poblacions de la comarca. En aquest primer número especial de la història dels pobles del Maresme, farem un petit repàs a la història de Sant Andreu de Llavaneres, una petita vila que apareix al segle X com un veïnat de Mataró i que esdevindrà independent al segle XVI.

Un cop passada la celebració del dia de la Constitució Espanyola (6 de desembre) i amb el tema d’actualitat de la reforma de la carta magna espanyola que demanen alguns partits polítics, hem decidit fer un breu repàs històric del constitucionalisme espanyol. Des de l’any 1812 que es va aprovar la Constitució de Cadis i s’acabava amb l’absolutisme, Espanya ha tingut set constitucions diverses que han anat donant resposta a la situació política i social del moment.

 Oli sobre tela d’Emília de Torres d’Antoni Puig Blanch exposat a la galeria dels il·lustres mataronins

Mataró al llarg del segle XIX vivia temps de canvis, l’antic règim deixava pas al liberalisme polític i la revolució industrial substituïa el treball artesanal. Durant aquests convulsos anys van viure dos dels mataronins més il·lustres de la nostra història i que eren cosins germans, Antoni Puig Blanch i Jaume Isern. Puig Blanch fou un escriptor i un combatiu polític liberal que va ser capaç d’alçar la veu i posicionar-se en contra de la mateixa Inquisició Espanyola. Mentre que Jaume Isern, cec de naixement, va ser un brillant pianista i compositor que va inventar un sistema d’escriptura musical per a cecs, anterior al que va crear després Louis Braille. Ens trobem amb dos personatges que es van avançar al seu temps com ho va fer també en aquest segle Miquel Biada portant el tren a Mataró.

Quadre del dia de Tot Sants del pintor renaixentista Fra Angelico

Aprofitant que d’aquí menys de quinze dies és Tots Sants, la festa catòlica en honor als morts, dedicarem aquest Tot Història a esbrinar i conèixer d’on prové aquesta tradició tan arrelada a casa nostra. Com ja vam fer en números anteriors del Tot Història, amb les festes de Nadal i de Sant Joan, retrocedirem en el temps per trobar els orígens de la celebració del dia de Tots Sants, i veurem com aquests no són tan cristians com hom pot pensar. Des de l’aparició del gènere humà, els homes hem tingut una relació molt estreta amb els nostres avantpassats als quals sempre hem volgut tenir presents i hem volgut poder visitar-los. El culte als morts ha perdurat des de la Prehistòria fins a l’actualitat de múltiples maneres i formes, però sempre amb l’objectiu de recordar i honrar la memòria dels difunts.

Representació de l'Onze de Setembre de 1714

El dia 1 de novembre de l’any 1700 va morir, sense descendència, el monarca de la corona de Castella, Carles II. Pel fet de no tenir fills, el monarca castellà va deixar escrit en el seu testament que el seu successor seria Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét del rei Lluís XIV de França. D’aquesta manera el regne d’Espanya passava a mans d’un dels seus majors enemics com era la corona francesa. Però la resta de potències europees no van veure amb bons ulls aquesta aglutinació de poder i territori de la dinastia francesa, i van intercedir a favor de  Carles d’Habsburg, arxiduc d’Àustria, que també ostentava el tron del difunt Carles II i que reclamava la corona. Aquesta disputa successòria va acabar amb la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).