Dins de la gamma dels colors que integren l’arc iris, el blau hi té una presència visual ben notòria. I, avui, em plau escriure del blau. No de la mar blavissa ni del cel blavenc. Sinó del blau dels ulls blaus.Uns ulls que a l’alçada del nostre paral·lel geogràfic -situat entre l’equador i el pol boreal- no són habituals. Aquest tipus d’iris oculars pertanyen al nord. Són ulls de llum difuminada i d’horitzons llunyans. Són ulls de clarors tènues i de paisatge llarg.Aquests ulls blaus són uns ulls que causen un impacte a la mirada aliena. Uns ulls blaus que criden l’atenció i són molt avaluats tant si són situats en el rostre masculí com en el femení. Hi ha altres colors d’ulls -el verd mar, per exemple- que també són un xuclador de sensacions lligades a la bellesa i a l’atractiu.En la nostra àrea geogràfica no abunden els ulls blaus com tampoc els ulls foscos propis de la zona mitgera on es parteixen els dos hemisferis terrestres. Dels foscos no n’escriuré res. Perquè avui m’he decidit, m’he entossudit a escriure dels blaus.Segurament aquesta fascinació per la mirada blava depengui, precisament, perquè són una minoria. I ves a saber si, a més a més, i fonamentalment pel seu encís. Penso que el característic nòrdic -ulls blaus i cabell ros- no causa aquest xoc cridaner perquè la blancor del rostre i ensems el rossenc difuminen i, alhora, amorteixen el seu encanteri global.A casa nostra si el cabell no és tenyit de ros, llavors només destaquen els ulls blaus. I llavors aquest color - en tots els seus matisos- esdevé un xuclador de mirades alienes, un impacte emotiu que trontolla els sentiments en tot l’ampli ventall de les emotivitats. Però no oblidem que els ulls blaus no corresponen a la nostra latitud. I per tant els cal acomplir, durant tota la vida, un esforç d’habituació a un paisatge advers i a una intensitat lumínica excessiva. I això motiva que es converteixen, amb el pas del temps, en uns ulls dèbils, propicis per patir totes les malalties oculars. Ulls blaus
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972.
Dins de la gamma dels colors que integren l’arc iris, el blau hi té una presència visual ben notòria. I, avui, em plau escriure del blau. No de la mar blavissa ni del cel blavenc. Sinó del blau dels ulls blaus.Uns ulls que a l’alçada del nostre paral·lel geogràfic -situat entre l’equador i el pol boreal- no són habituals. Aquest tipus d’iris oculars pertanyen al nord. Són ulls de llum difuminada i d’horitzons llunyans. Són ulls de clarors tènues i de paisatge llarg.Aquests ulls blaus són uns ulls que causen un impacte a la mirada aliena. Uns ulls blaus que criden l’atenció i són molt avaluats tant si són situats en el rostre masculí com en el femení. Hi ha altres colors d’ulls -el verd mar, per exemple- que també són un xuclador de sensacions lligades a la bellesa i a l’atractiu.En la nostra àrea geogràfica no abunden els ulls blaus com tampoc els ulls foscos propis de la zona mitgera on es parteixen els dos hemisferis terrestres. Dels foscos no n’escriuré res. Perquè avui m’he decidit, m’he entossudit a escriure dels blaus.Segurament aquesta fascinació per la mirada blava depengui, precisament, perquè són una minoria. I ves a saber si, a més a més, i fonamentalment pel seu encís. Penso que el característic nòrdic -ulls blaus i cabell ros- no causa aquest xoc cridaner perquè la blancor del rostre i ensems el rossenc difuminen i, alhora, amorteixen el seu encanteri global.A casa nostra si el cabell no és tenyit de ros, llavors només destaquen els ulls blaus. I llavors aquest color - en tots els seus matisos- esdevé un xuclador de mirades alienes, un impacte emotiu que trontolla els sentiments en tot l’ampli ventall de les emotivitats. Però no oblidem que els ulls blaus no corresponen a la nostra latitud. I per tant els cal acomplir, durant tota la vida, un esforç d’habituació a un paisatge advers i a una intensitat lumínica excessiva. I això motiva que es converteixen, amb el pas del temps, en uns ulls dèbils, propicis per patir totes les malalties oculars. 
