Les agendes -segons la definició que ens en dóna el Diccionari- són “aquells llibres o quaderns en què cada full correspon a un dia de l’any i que serveix per anotar-hi, a fi de no oblidar-les- les coses que una persona ha de fer i altres dades. I, actualment, cal assenyalar-ne el “boom” de les electròniques que ídem. Hi ha persones que els cal anar sempre pendents de l’agenda. Que no tenen vida pròpia sinó la que els exigeix l’agenda. Sempre van atrafegades i opten a caure en l’estrès.
I sembla que els individus que viuen agendats són aquells que són importants, que tenen càrrecs importants i que per les seves agendes passen coses importants. I que han de solucionar coses importants. Són els que hi porten a la tapa de pell Loewe -o similar- les seves inicials gravades d’or de vint-i-quatre quirats.
Però també, amb una mica d’observació haurem comprovat que, a més a més d’aquests homes, que de veritat deuen moure’s sempre enmig d’afers importants, inajornables i peremptoris, n’hi ha una altra mena -de volada menys estratosfèrica que la simulen aquesta gran feinada. Que tenen l’agenda amb la majoria dels fulls en blanc. Però que els cal donar la impressió d’ofec i que, et cal agrair-los que facin un forat en la seva atapeïda agenda, per poder-te atendre sense haver d’esperar el dia del judici final.
Ja sabem que és propi del nostre món acceptar-nos mútuament aquests petits fingiments i suportar-nos les petites vanitats que ens estimulen la personalitat i un camí d’esperança...
Pels que som ciutadans pedestres, que som els que constituïm la base discreta, anònima i normalitzada de la població, no ens en cal cap d’agenda. El calendari de gran format i de fulla mensual ens basta per anotar-hi tot allò que ens afecta per als dies del futur.I no necessitem cap secretària curvilínia que ens ho recordi com succeeix als importants usuaris d’agendes. El calendari és obert i ens estimula per viure‘l cada dia -negre o vermell- amb la més enardida fidelitat al batec del cor.
