Muntar un premi literari en record, respecte i honor d’una persona amb mèrits propis, sempre és una decisió elogiable. Enguany l’obra fou atorgada a un concursant que amb nom literari registrat, a l’hora de comunicar-li-ho telefònicament, va resultar que era el guanyador del Premi de l’any anterior. Els responsables s’atribolaren i varen resoldre anul·lar el Premi a l’obra sorgida del vot comú i passar-lo al segon més puntuat.Segurament la decisió de preterir el guanyador legal fou perquè no consideraren oportú que es repetís el nom de la Convocatòria anterior.Aquesta situació succeeix si bé no és freqüent com, també, que un mateix autor s’endugui més d’un premi en un mateix Certamen.Negar el mèrit d’un autor quan ha obtingut la majoria del vots crec que es desdiu de la fonamental norma de premiar el millor i significa un greuge, alhora que una transgressió de l’ètica i posterga la idoneïtat del Concurs.Aporto un criteri (n’he viscut, molts d’altres) essencial al tema. L’any 1994 en els JJ. FF. de Nules (Castelló) els 3 Premis que donen el Mestratge foren atorgats al mateix poeta.El Mantenidor de la Festa Emilio Romero, Director de la Escuela de Periodismo de Madrid, va dir al Batlle: “Solo hay que dar un premio a los concursantes”. L’Alcalde li respongué: “Nosotros no premiamos nombres, sino obras”. Davant la lògica resposta l’insigne prohom, emmudí.No obstant altres Certàmens opten per diversificar els guanyadors. Llavors en les Bases hi figuren les determinacions següents: “El guanyador del Premi no podrà optar-hi en cap nova convocatòria”. O “Els autors premiats no podran concórrer fins passades tres, dues, una, noves convocatòries”. O “només podrà ésser guardonat un sol treball d’un mateix autor”. En el Cartell cal que hi constin totes les previsions. Només així el veredicte esdevindrà transparent i just. I l’honorarà. Llarga durada al Premi Helena Jubany. Premi Helena Jubany
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972
Muntar un premi literari en record, respecte i honor d’una persona amb mèrits propis, sempre és una decisió elogiable. Enguany l’obra fou atorgada a un concursant que amb nom literari registrat, a l’hora de comunicar-li-ho telefònicament, va resultar que era el guanyador del Premi de l’any anterior. Els responsables s’atribolaren i varen resoldre anul·lar el Premi a l’obra sorgida del vot comú i passar-lo al segon més puntuat.Segurament la decisió de preterir el guanyador legal fou perquè no consideraren oportú que es repetís el nom de la Convocatòria anterior.Aquesta situació succeeix si bé no és freqüent com, també, que un mateix autor s’endugui més d’un premi en un mateix Certamen.Negar el mèrit d’un autor quan ha obtingut la majoria del vots crec que es desdiu de la fonamental norma de premiar el millor i significa un greuge, alhora que una transgressió de l’ètica i posterga la idoneïtat del Concurs.Aporto un criteri (n’he viscut, molts d’altres) essencial al tema. L’any 1994 en els JJ. FF. de Nules (Castelló) els 3 Premis que donen el Mestratge foren atorgats al mateix poeta.El Mantenidor de la Festa Emilio Romero, Director de la Escuela de Periodismo de Madrid, va dir al Batlle: “Solo hay que dar un premio a los concursantes”. L’Alcalde li respongué: “Nosotros no premiamos nombres, sino obras”. Davant la lògica resposta l’insigne prohom, emmudí.No obstant altres Certàmens opten per diversificar els guanyadors. Llavors en les Bases hi figuren les determinacions següents: “El guanyador del Premi no podrà optar-hi en cap nova convocatòria”. O “Els autors premiats no podran concórrer fins passades tres, dues, una, noves convocatòries”. O “només podrà ésser guardonat un sol treball d’un mateix autor”. En el Cartell cal que hi constin totes les previsions. Només així el veredicte esdevindrà transparent i just. I l’honorarà. Llarga durada al Premi Helena Jubany. 
