El món de la poesia és divers. La sol·licitud poètica acull i abasta totes les sensibilitats creadores. I, encara que algunes d’elles, per raó de l’evolució temporal i conceptual, n’hagin estat una mica menystingudes i devaluades, la veritat és que, quan responen a les exigències tècniques correctes i són partícips d’un sentiment noble i agençades per un domini extens d’idioma, mereixen el nostre respecte i cal distingir-les i concedir-les-hi un lloc en el nomenclàtor poètic.Totes aquestes condicions es donen i per tant avaluen la producció poètica de Lluís Ma Gallifa. Hi ha tarannàs que s’aferren a un criteri fix i són capaços de mantenir-lo al llarg de tot el trajecte vital. Suposa una fidelitat inquebrantable a les arrels bàsiques des de bon inici. En aquest cas és una identificació a la preceptiva poètica clàssica fonamentada en l’exercici fidel a la rima, al ritme i a la mesura del vers. Però, alhora, en capacitat d’experimentar altres inquietuds líriques com, en el treball guardonat, la tankka, una estrofa d’origen japonès en la que la metàfora és fonament essencial. D’ençà trenta anys se celebren en el marc del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona els Jocs Florals de Tardor, per a majors de 65 anys. L’acte respon a la pompa i circumstància pròpia d’aquest esdeveniment poètic instaurat pel Rei Joan I l’any 1393. Lluís Ma Gallifa després de fer-se, en anys anteriors, amb dues Flors d’Ètica, enguany li ha estat concedida la corresponent a enaltir la Pàtria. Ha aconseguit, doncs, el triplet que li atorga el títol honorífic de Mestre en Gai Saber. L’any vinent en rebrà el diploma acreditatiu.És un veritable goig i privilegi per a qui signa donar-ne pública notícia. Perquè la poesia de Mataró, amb tant poc ressò en la quotidianitat, és viva i aconsegueix distincions en totes les seves branques creadores.