Mariner d’amor -l’àncora llevada- esquinça l’oneig amb la vela hissada per l’oreig de popa i amb l’ajut del rem llaçat a l’escàlem cerca mar endins besos de l’amada. Besos de l’amada esquinçant l’oneig. Esquinçant l’oneig -l’àncora llevada- sense cap ormeig, ha salpat la barca, salobre bateig dins de les bombolles de la blanca escuma. De la blanca escuma -l’àncora llevada- el timó del cor, mena l’estropada, mariner d’amor, sense témer orsada les milles s’embeu tot solcant l’onada.Tot solcant l’onada el timó del cor obre diorama al vent de l’atzar en la nit d’argent i en l’alba daurada. I enfila la ruta emproant al nord. I emproant el nord obre diorama -gallardets al pal, mirallets al vent i penó de festa. Tot el panorama del rumb augural l’amor li reclama.L’amor li reclama el rumb augural.Gallardets al pal, quilla de coral i orla endiumenjada. No el tempta altre nord, ni cap més singlada. Navegar pel mar en la nit d’argent i a l’alba daurada besos de l’amada.Besos de l’amada a l’alba daurada. No el tempta altre nord sinó l’aqüarel.la que li pinta el cor. No cia vers l’istme amb rem de retorn. I l’escorten peixos enxarxant-li el cor. Neda en l’aqüarel.la que li enxarxa el cor. Enxarxat el cor neda en l’aqüarel.la. Cerca el seu tresor, mirallets al vent, l’amor es constel.la pel rumb augural. L’atzur li esbatana horitzons llunyans. El timó s’hi atança, no el tempta altre nord.El rumb augural- quilla de coral, gallardets al pal i orla endiumenjadal- no el tempta altre nord ni cap més singlada sinó navegar en la nit d’argent i a l’alba daurada- devers l’horitzó de la seva amada. Hissada la vela no el tempta altre nord ni cap més singlada... Mariner sens port ni arena daurada, cerca el seu tresor fendint les escumes, a l’atzar del mar, en la nit d’argent i en l’alba daurada. L’amor el reclama: Té salobre el cor! Fantasia marinera
Isidre Julià i Avellaneda. Poeta Mestre en Gai Saber
Mariner d’amor -l’àncora llevada- esquinça l’oneig amb la vela hissada per l’oreig de popa i amb l’ajut del rem llaçat a l’escàlem cerca mar endins besos de l’amada. Besos de l’amada esquinçant l’oneig. Esquinçant l’oneig -l’àncora llevada- sense cap ormeig, ha salpat la barca, salobre bateig dins de les bombolles de la blanca escuma. De la blanca escuma -l’àncora llevada- el timó del cor, mena l’estropada, mariner d’amor, sense témer orsada les milles s’embeu tot solcant l’onada.Tot solcant l’onada el timó del cor obre diorama al vent de l’atzar en la nit d’argent i en l’alba daurada. I enfila la ruta emproant al nord. I emproant el nord obre diorama -gallardets al pal, mirallets al vent i penó de festa. Tot el panorama del rumb augural l’amor li reclama.L’amor li reclama el rumb augural.Gallardets al pal, quilla de coral i orla endiumenjada. No el tempta altre nord, ni cap més singlada. Navegar pel mar en la nit d’argent i a l’alba daurada besos de l’amada.Besos de l’amada a l’alba daurada. No el tempta altre nord sinó l’aqüarel.la que li pinta el cor. No cia vers l’istme amb rem de retorn. I l’escorten peixos enxarxant-li el cor. Neda en l’aqüarel.la que li enxarxa el cor. Enxarxat el cor neda en l’aqüarel.la. Cerca el seu tresor, mirallets al vent, l’amor es constel.la pel rumb augural. L’atzur li esbatana horitzons llunyans. El timó s’hi atança, no el tempta altre nord.El rumb augural- quilla de coral, gallardets al pal i orla endiumenjadal- no el tempta altre nord ni cap més singlada sinó navegar en la nit d’argent i a l’alba daurada- devers l’horitzó de la seva amada. Hissada la vela no el tempta altre nord ni cap més singlada... Mariner sens port ni arena daurada, cerca el seu tresor fendint les escumes, a l’atzar del mar, en la nit d’argent i en l’alba daurada. L’amor el reclama: Té salobre el cor! 
