Diuen -o es deia en temps passats- que hi ha uns que neixen amb la flor al cul i d’altres estrellats. I tothom diferenciat per contrastos de tarannà. El cert és que no sempre la nostra vida cavalca sota el domini de les pròpies regnes, sinó que l’atzar, el destí hi té molt a veure. D’aquí, doncs, que qui signa és, fonamentalment, un urbanita.La qual cosa significa que l’atracció per la ruralia hagi estat gairebé nul·la. M’ha plagut moure’m més per les voreres i l’asfalt de la ciutat que no pels camins de muntanya. Ni, tan sols, pels humils i accessibles del turons. Que tan pròxims tenim a l’abast.Estic convençut que, a causa d’aquest rebuig en moure el peu pels corriols silvestres, m’ha perdut moments bons i fructífers d’emocions i sensacions fins i tot alliçonadores. Una ciutat com Mataró, en el temps de la meva infància i pubertat, era mixta. Vull dir que la ruralia era més pròxima; i, altrament, la fauna que, actualment, s’ha de conèixer perímetre enllà del límit municipal, llavors la teníem dintre del nucli urbà. Indiscutiblement, la muntanya, talment afirma la dita, s’havia d’anar a buscar on era- i on encara roman-. Però els conills, gallines, oques, paons i vaques i cavalls els teníem a tocar la paret del veí. Aquest efecte didàctic del món animal domèstic, ens era a l’abast en cada hort de casa.L’evolució del món ens ha procurat guanys, però, també, aperduaments.No tinc nostàlgia del passat ni m’entusiasma l’actualitat. Ens anem adaptant a les novetats. Alhora que desencuriosint d’allò que ha periclitat.Potser sí que, de quelcom d’ahir en sentim nostàlgia ja que suposa part del nostre bagatge vital. I que de segons quins productes en lamentem el descens de qualitat i de segons quines normes, el seu valor positiu. Cal reconèixer, però, el progrés global. Això que deixo escrit no significa un gemec vital ni una estupidesa senil. Cal pensar que la joventut d’ara quan arribi a una edat provecta, també, sentirà l’agradolça remembrança del present exhaurit. És qüestió de temps, només. El pas i el pes generacional.