Psicologia

Llegir, igualment que escoltar o mirar, no sempre és agradable ni plaent. Però cal fer-ne ús -si més no- per anar pel món una mica informat del que s’hi esdevé. Que és molt i àmpliament divers. I tinc la impressió que com més avancem en el temps més preocupant. I no vull ésser apocalíptic malgrat que la coral sensata del món ja ens canti el preludi d’un futur, a girar la cantonada dels anys propers, molt inquietant.Però no vull referir-me a la cosa magna sinó, simplement, a opinar sobre un tema repetitiu en les Revistes gratuïtes que són al nostre abast setmanalment. I aquest tema el fixo en els diversos escrits temàtics que es refereixen a la Psicologia. Haurà observat que els autors són professionals d’aquesta branca. I que, a més a més, d’una voluntat de divulgació i de guiatge hi ressona una lògica propensió a la publicitat pròpia.És un tema transcendent, ja que la salut psíquica s’ha vist d’uns anys ençà molt afectada pel sistema de vida que entre tots hem implantat en la nostra vida. Ja no és, com en les pel·lícules d’Hollywood de mijant del segle passat, un tema dut a l’espectador amb un traç sorneguer i insubstancial, sinó un problema que reclama una atenció fonamental.I aquí, tornem al llegir. A llegir aquests textos setmanals. Per escriure amb solvència cal posseir unes aptituds determinades i determinants, ni que sigui per a futileses.Però escriure de psicologia, esdevé una funció molt delicada que requereix coneixement del tema, claredat d’idees per a donar-li una expressió conceptual correcta i aquell mecanisme mental capaç de fer-lo entenedor al lector. Alhora que la redacció sigui impregnada d’una magnitud literària que el faci atractiu.No sempre el professional apte posseeix agilitats didàctiques. I és un risc que algun autor sigui mancat d’aquest do imprescindible per dur a terme una benemèrita labor. Perquè, llavors, el resultat esdevé no únicament contradictori en l’esquema expositiu sinó que crea una confusió mental i obre un interrogant sobre l’eficàcia d’acudir a la consulta del signant de l’article.Als divulgadors de psicologia els cal prendre consciència objectiva del grau de capacitat que posseeixen per a donar-ne un missatge clar i sòlidament congruent.