Parrups

Sempre he escrit al costat d’un finestral I d’entre els diversos profits de tota mena que n’he percebut el més notori de tots, en aquest temps de primavera, és el d’oir el cant dels ocells. He escrit “és”, pero ja no és, sinó que “era” Avui els patis gairebé han desaparegut en les noves construccions i tant en aquestes com en les antigues que perduren, malgrat hi hagi arbres, plantes o un simple filferro, l’ocell no hi arriba. La causa de tan ingrata absència s’atribueix a la pol·lució I no d’ara sinó d’anys enrere quan la civilització ens va envair amb tanta toxicitat ambiental. Per aquesta causa, aquells refilets, aquella vibració sonora d’ales i el remoreig dels afectes que s’intercanvien les aus, ja no endolceixen la nostra oïda ni són font d’inspiració optimista en les pauses que, a vegades, el fil de l’escriptura s’interromp.Però en contrast amb aquesta davallada de cantadissa, de les harmonioses notes que gratuïtament ens oferien els ocells absents, som colonitzats -d’ençà d’uns anys- per una mena d’ocellot de mides más grans que respon al nom de tòrtora. Tòrtora, un mot esdrúixol. Accent situat en l’antepenúltima síl·laba, la característica més notable de la qual n’és l’eurítmia de la seva pronúncia. Però, heus aquí, que tan bella proposta auditiva esdevé un desengany quan obra el bec i la seva “veu” - el seu parrup- posseeix una tonalitat aspre, estrident, monòtona D’un volum acústic desproporcionat a la tossa física del seu cos. En definitiva, la reiteració d’una solfa que la majoria de les oïdes humanes rebutgen. La tòrtora ha vingut a ciutat per a incorporar-s’hi com un okupa molest, incordiant i innecessari. I es fa incomprensible que la parella fos admesa a l’Arca de Noè amb el beneplàcit del Conservatori de música celestial. I entremig de tants motius oposats a aquest volador, en vull testimoniar-ne un de ben curiós. No he entès- mai mai- la causa per la qual uns determinats poetes -alguns prou notoris en l’antologia del segle dinou i principis del vint- per anomenar la seva estimada, escrivien tòrtora meva. O les tòrtores han sofert una metamorfosi de les cordes vocals a pitjor o les muses poètiques eixelebraven la metàfora dels versificadors.