Potser ni caldria escriure’n res d’aquest tema. Perquè la manca de civisme amb referència al comportament dels gossers a la menuda amb les seves mascotes arriba a un percentatge força elevat. I reiteratiu. Segurament que aquesta percepció és ignorada pels propis amos dels cans, a causa d’aquella dita tan elemental, però certa, de què cap geperut no es veu el gep.Afirmació que és susceptible de transportar-se - i si m’equivoco, d’antuvi dispensa- a la gairebé totalitat dels comportaments humans. En els que, hauria de costar molt de trobar, com una agulla en el paller, alguna persona que en fos exempta. D’una o altra carència haurem d’ésser posseïdors els humans considerant el nucli bàsic dels tarannàs per actitud directa, indirecta o circumstancial. És molt rar fer-se amb un trèvol de quatre fulles.Anem pels gossos i els seus amos. En tot cas no critico, sinó que, simplement, exposo un fet generalitzat. I freqüent. I que causa molèsties diàries alienes. Vejam. Que un gos origini una feina, reclami una atenció, és a dir un manteniment que suposi una dedicació constant a qui l’hagi escollit és d’una lògica sense rèplica. Que causi algun problema dins de la llar, pertany a allò inevitable. Però, totes aquestes molèsties vénen correspostes i compensades pel goig de tenir-hi una convivència agradable. Ja que no podem oblidar que els canins són animals de companyia, de fidelitat, de servei, de valor d’abnegació, de...Però s’esdevé que hi ha el costum de dur a passejar el gos. Segurament un acte convenient i, fins i tot,necessari. Ignoro si a tots els carrers ocorre -però on visc arran del Parc Central, sí- que més d’un i de dos i de massa amos de gos es despengen de les seves obligacions legals i cíviques i permeten que la seva mascota embruti d’orins les cantonades i els portals amb preferència. Ja no parlem dels residus sòlids oblidats damunt de les voreres.He començat afirmant que potser ni caldria escriure d’aquest tema. I, efectivament, no cal. Els incívics continuen i continuaran. I, a vegades a contracor, un malpensa que si alguns tàndems gos-persona canviessin d’extrem de corretja quelcom es guanyaria.