Jardins

Han condemnat a mort el meu jardí. Un jardinet amb pocs testos, no cap terraplè. Tinc la sensibilitat floral suficient perquè aquest roser, aquests lliris de Sant Isidre, aquest cardenal i aquesta resta de flors que embelleixen els 27 m2. del pati, tinguin futur. Pervisquin tot el cicle natural. Al meu jardinet no li’n preparo cap elegia, no cap requiescat in pace vegetal malgrat me’n privin de regar-lo. El meu pati no s’ha d’emmusteir. No hi haurà tristesa ni pels testos ni pel marciment de les plantes, ni per la clucaina prematura d’unes flors que ajuden el nostre món, el nostre petit espai quotidià- prou afligit de desamors i llangors- a guarnir-se d’una bellesa i una flaire que són el suport bàsic per a emmirallar-nos en un decorat d’esperança ornat amb les més pregones i dilectes percepcions del nostre breu i limitat paisatge de vivències optimistes... I, a més a més i sobretot, perquè -després de les filles- és la més preuada herència de la meva difunta muller.Qui em proporcionarà l’aigua freàtica per a regar les flors del meu jardinet?. I pel de vostè, benvolgut lector? I pels de cadascuns que compensem la vacuïtat i la desolació de l’itinerari vital amb l’afecte al món floral per a il·lustrar-nos que, malgrat tot, encara podem muntar-nos un recés acollidor, en el que la natura ens ofereixi la possibilitat d’amorosir i i magnificar el goig dels nostres sentits, de les nostres percepcions més sobiranes, de les nostres ànsies de plenitud per damunt de les imprevisions i de les insensibilitats i de la inèpcia dels qui depèn la bona marxa de la nostra casa comuna -la Terra- dins de l’efimer currículum de l’espècie humana?M’han prohibit el reg amb aigua potable. D’on podré fer-me amb l’aigua freàtica per a nodrir les plantes del meu jardí? On podrà vostè i cadascú trobar-la o adquirir-la? Hi ha alguna font per a proveir-se’n?. No perdem el temps.Tot plegat no és que no hi hagi aigua perquè no plou. D’aigua sempre n’hi ha la mateixa. On és la memòria històrica?... El jardí de casa, el jardinet que m’és el llegat testimonial d’una llarga convivència amb la noia estimada no ha de marcir-se. Un romàntic escriuria: el regaré amb les llàgrimes de l’amor esvanit. No! No n’escriuré cap elegia. Sinó un himne floral d’olors i bellesa. De vida.