Llum

Vivim a anys/llum de distància de la claror inaugural. La del big-bang. Aquella que creava més ombres que no pas clarors a la intel·ligència d’uns humans primitius de capacitat cerebral minsa i temorencs de la seva pròpia indigència psíquica. La claror del sol, el titil·lar dels estels, les lluernes, el foc i esporàdicament les cuques de llum i, potser algun reflex que no recordo, foren les úniques percepcions visibles que incidien la nostra retina. I aquesta lluminositat fou durant mil·lennis i més mil·lennis la transgressora de la orbesa natural. Més tard s’hi afegiren les espelmes, les torxes i encara molt més ençà els gresols d’oli, els quinqués de petroli, la flama de l’acetilè -que fou la primera claror que vegeren els meus de nadó- I ja a tocar-nos en el temps, el broc de gas. Finalment l’electricitat. D’on pot deduir-se que la natura no ha estat massa generosa amb l’home. L’home, el de la ciència i la tècnica, ha hagut de cavil·lar molt per subsistir al nostre Planeta, a efectes d’aconseguir un modus vivendi menys inhòspit i més plaent. I no sols en l’aspecte lumínic sinó en tots. Salut, confort, tots. Sense deixar-ne ni un. La intel·ligència humana ha vençut la rutina, la resignació secular, sovintment, interessada i negativa. Qui signa, per edat, pertanc a l’era de la llum d’incandescència. La làmpada que va inventar Thomàs Edisson el 1879 i que, com és lògic, al país on l’atzar ens féu néixer va tardar molts anys en arraconar les fosques dels ulls i, de retruc, les altres. La recerca en millorar la qualitat del primer invent ens dugué a la llum fluorescent, després a les halògenes. A continuació s’ha procurat per l’estalvi. I sorgí la de baix consum, més cara de compra, però compensada per la seva durada i per l’estalvi de kw. I, ara, sembla que el futur de la llum, recau en les “leds”, petites làmpades, amb més energia lumínica i menys despesa, amb un cost d’adquisició elevat que va disminuint, circumstàncies que incideixen en l’augment sorprenent del seu èxit. La il·luminació artificial des de l’espelma, el gas i, sobretot, l’elèctrica - ha propiciat disposar de claror a totes hores. Alhora que ha esdevingut un element decoratiu i ornamental que, paulatinament, ha estat determinant en el concepte evolutiu de la moda, en una simbiosi l’efecte de la qual ens n’és perceptible cada vegada més.   Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.