Els confessaré que mai havia buscat la paraula enteniment al diccionari. Cercar el sentit literal i indexat de paraules comunes és, sovint, una font de sorpreses. Hi ha una sèrie de paraules que fem servir amb semàntica ben diferent de la que tenen, acadèmicament. Facin l'exercici, que els serà lingüísticament enriquidor: ara que els tenim a tres clics amb el polze els hem de fer servir més, els diccionaris. Vaig buscar-hi enteniment quan algú amb qui dissertava sense massa encert em va dir que parlava amb paraules estranyes. Vaig buscar per corroborar.
Diu el diccionari que enteniment pot ser considerat sinònim de seny. Tan verbalitzat l'un, suposadament alçat a la categoria de valor moral comú del país, tantes vegades teoritzat a partir d'aquella deducció que la fa genuïna en no constar traducció en altres llengües. I tan deixat de la mà de Déu l'altre, aquest enteniment que no és el mateix que entesa (per si són de fer traduccions i se'n van a l'entendimiento castellà, ho dic). L'altra accepció que ens diu el diccionari és que enteniment és, també, “la facultat de comprendre”.
A casa sempre m'han recomanat enteniment, sovint si es pensen que faré el galifardeu. Les àvies, a mode recordatori, sempre en receptaven. Després del passi-ho bé un enteniment, que és consuetud. Rere aquest fet, suposo, n'acabàvem fent befa i com més ens recordaven aquesta facultat més l'oblidàvem després del repic de la porta.
Ara que a tall de tradició s'imposa de buscar ser original amb motiu dels exercicis conclusius de Cap d'Any, al número que ve i que ens començarà a regir ben aviat jo no li demano altra cosa que aquest enteniment. Dec fer-me vell però ja fa massa temps que crec que a còpia de parapetar-nos en el seny hem volgut perdre, plegats, aquesta facultat de comprensió. Si fem cas a l'àvia, crec, anirem a millor. Sia així, doncs: per a tothom, bon 2018 i enteniment!
