Avui és 7 de juliol, dia de l'any que ens pot no dir res si el diem en català però que tots relacionarem amb la cèlebre onomàstica del patró de Pamplona si entonem la data en castellà. Això vol dir que a Mataró, a les vuit en punt del matí, si s'han llevat, és força probable que sentin un volador. Un coet. Un esclat. Si no s'hi han fixat abans els recomano que ho facin. Ja fa anys que en paral·lel al cèlebre petard que anuncia als milers de "mozos" i espectadors que comença 'l'Encierro' a Mataró hi ha algú –o alguns– que fan el mateix.
La cosa no revesteix de gaire més transcendència o importància, però pels molts que mirem de ser davant la televisió atrets pel ritual que s'hi retransmet ens pica i molt la curiositat de qui és el que encén la metxa al mateix moment a la capital del Maresme que el senyor encarregat a la Cuesta de Santo Domingo.
No cal delatar pecadors –ni estem, segurament davant de cap pecat– però la tradició trobo que té la seva gràcia i que sigui mig clandestina encara més. Felicitats al grup instigador, que em consta que són grup i queden per mirar-se els toros anar pel recorregut de Pamplona. És quelcom concret que passa durant set dies l'any i se'n va. No és l'únic artefacte pirotècnic que ressona en dies així. Si coneixen algun Fermin o algun navarrès que no hagi pogut anar a Pamplona però en tingui ganes els recomano que a les dotze del migdia del dia 6 no passin per davant seu. Encara que tingui un bar.
Els Sanfermines han transcendit els últims temps associats a molts dels vicis que la desmesura i l'oci mal entès han acabat per pervertir els rituals festius propis de la col·lectivitat. Però més enllà de tot segueixen sent una cosa singular i curiosa, en forma de braus a la carrera, que a Mataró es veu en cases, bars, gimnasos i ordinadors. I amb un coet puntual.
