Dels temps en què la primària va passar-se a dir EGB abans no decidissin tornar-la a batejar com a primària (alguns creuen que la política educativa es limita a això) recordo, entre d’altres, la curiositat que em van despertar les piràmides de població, aquesta síntesi tan ben trobada a l’hora d’estratificar la població segons sexe i edat. Val a dir que en aquella època encara justificava el seu nom de piràmide, abans el recés en la natalitat no la transformés, més aviat, en una cúpula bulbosa. Tant és.
El fet és que, en aquells moments, vaig trobar fascinant que l’estudi de la demografia permetés determinar les tendències de creixement d’un país i que, d’aquesta manera, les administracions poguessin preveure, modelar i planificar l'oferta de serveis públics. Santa innocència!
Com en tot, la posada en pràctica pren mil matisos i fora del paper les tendències perden la seva precisió matemàtica, més encara a l’hora de planificar en estretes finestres de temps. Amb tots els peròs que calgui, cal admetre que l’escolarització tan precoç dels nostres infants disminueix part de la capacitat de reacció a l’hora de planificar. Disculpes acceptades? Depèn.
Entre altres exemples, resulta flagrant l’immobilisme davant la certesa del notable augment d’alumnes que en els anys que vénen s’incorporaran a l’ensenyament secundari. Malbaratar dotze anys de marge. Seria tan lleig malpensar, com trist encertar que, fet i fet, no es tracti de la falta de previsió tan tòpica d’aquestes latituds sinó de la voluntat explícita d’esperar al darrer moment. Perquè resulta més econòmic projectar amb previsió i executar amb temps que no pas improvisar en el darrer moment i amb presses quan en sengles casos s’aspira al mateix resultat final.
Perquè si l’objectiu és sortir del pas, fer un pegat a darrera hora és encara més barat (econòmicament). Això o la por d’alguns gestors al llarg o molt llarg termini, com si més enllà de la pròpia legislatura només hi hagués el buit i els monstres de quan la terra era plana, el recel a assumir el cost de la cinta que algú altre pugui tallar. En tots els casos, decebedor.
