Aliment clau especialment quan arriba el fred, la carxofa comença a acomiadar-se de la temporada. Ho fa com a protagonista de les dietes depuratives i de qualsevol recepta destinada a enfortir el sistema immunològic.
Aquesta hortalissa de textura ferma per fora i amb un cor tendre a dins, conté menys d’un 1% de greix i aporta unes 20 calories per cada 100 grams. A més, té fibres vegetals solubles i fermentables que ajuden a controlar la gana, regular el trànsit intestinal i prevenir el restrenyiment.
Versàtil i gustosa
La carxofa és molt versàtil a la cuina i es pot menjar com a plat principal o com a acompanyament. Fregida, rostida, a la planxa, cuita o, fins i tot, crua en amanides, aquesta hortalissa combina a la perfecció amb carns, peixos, arrossos i altres verdures. Alguns dels plats amb més renom són, per exemple, les carxofes amb cloïsses, amb beixamel o farcides amb carn. A Andalusia són típiques amb mostassa i ou, o cuites amb espàrrecs i trossets de pernil. A Navarra i La Rioja, per la seva banda, és típic cuinar-les amb conill, i a Múrcia es guisen amb cansalada i vi blanc.
Trucs i consells
A l’hora de triar les carxofes més tendres, el truc és escollir les més pesades, tancades i amb les fulles més juntes. Per conservar-les, el millor és posar-les a la nevera dins d'un recipient hermètic o una bossa de plàstic, tot i que es fan malbé força ràpid i és per això que no s’han de guardar més de cinc o sis dies. Un altre consell és submergir-les en aigua amb llimona o julivert una vegada tallades si es vol evitar que s’oxidin.
La carxofa pertany al grup de flors comestibles en el qual també es troben la coliflor, el bròcoli o les cols de Brussel·les. Procedent del nord-oest africà, durant l'Edat Mitjana es va anar introduint a poc a poc a Itàlia i a Espanya fins que es va millorar el cultiu del card, més amarg, i així es va obtenir la carxofa.
