L'abril és temps de pèsols, però també d'espàrrecs. Blancs o verds, es tracta d'un producte de plena temporada que creix de manera silvestre i que també es cultiva a gran part de la geografia catalana, des dels Prepirineus fins a la costa.
L'esparreguera es reprodueix per llavors en un planter durant un any. És així com es formen les arrels que es traslladen als camps. Un cop plantades, cal tenir paciència i esperar dos anys més mentre la planta creix. Al tercer any s'inicia la petita recol·lecta i després la mateixa esparreguera ja s'encarrega de produir espàrrecs durant set o vuit anys sense descans.
De l'hort a la llauna
Aquestes tiges i brots tendres tenen fama a Europa des del segle XVII, quan calçar-los (soterrar-los) era tendència. No va ser fins al 1840 quan dos llauners alemanys, Pillmann i Daubert, van començar a experimentar la manera de conservar els espàrrecs. Tots dos van fundar un negoci que ràpidament va tenir èxit, ja que els espàrrecs blancs són un molt bon recurs per tenir al rebost i posar-los en amanides o com a acompanyament d'un plat principal.
A casa nostra i a l'estranger
A Catalunya, el cultiu d'espàrrecs és especialment famós a la zona de Gavà. S'hi acostuma a conrear una varietat blanca, allargada i de mida mitjana que pren veritable protagonisme durant els dies 26, 27 i 28 d'abril amb motiu de la Fira d'Espàrrecs de Gavà.
A la resta d'Europa, els principals productors europeus són Alemanya, França, Holanda, Bèlgica i Grècia. A Catalunya, però, n'arriben sobretot procedents del Perú, on els cultiven a diferents altituds i climes.
Què combina millor amb espàrrecs?
Un dels millors acompanyaments dels espàrrecs silvestres i verds és l'ou. De receptes n'hi ha mil: en una truita, remenats, saltejats o fent-los servir com a bastonets saludables per sucar-hi un rovell d'ou.
D'altra banda, es tracta d'un producte que combina a la perfecció amb cues de gamba saltades, amb botifarra negra, amb tota classe de bolets o com a ingredient d'un bon arròs cremós.
Quant als espàrrecs blancs, a Alemanya els mengen tebis amb mantega fosa i salmó o carn. A casa nostra, el costum és gaudir-los amb maionesa, salsa holandesa o només amb un raig d'oli d'oliva o un punt de vinagre i pebre negre. A les amanides i les minestres també són una bona aposta.
L'espàrrec és ric en potassi, pobre en sodi i baix en calories. A més a més, es tracta d'un producte que conté vitamines A i B, i també ferro. Com a conseqüència, són bons per reforçar el sistema immunològic en general i per a l'anèmia en concret. A la planxa o en crema són el millor amic d'una dieta saludable.
Beneficis a tenir en compte
1. Durant l'embaràs, els espàrrecs contribueixen a prevenir malformacions del fetus perquè són rics en àcid fòlic.
2. També són bons aliats a l'hora de prevenir el restrenyiment. A banda d'aportar minerals i vitamines, contenen molta fibra.
3. Aporten molt poques calories i són molt saciants, imprescindibles en una dieta per regular el pes.
4. Pel seu gran contingut en aigua i asparagina, són molt recomanables per a persones que retenen líquids.
