No res més que un relat apologètic

Dintre les activitats teatrals del cap de setmana de San Jordi, diumenge passat la Sala Cabañes va presentar ‘Rusiñol’, una obra de Montserrat Cornet que amb el subtítol de ‘Aranjuez-1931’ situa l’acció poc abans de la mort de Santiago Rusiñol i relata facetes diverses de la vida del polifacètic escriptor i pintor modernista amb un  to d’indissimulada apologia.  Esforços malaguanyatsEs tracta d’una peça escrita ja fa anys per a ser escenificada amb un format petit i que la pròpia Cornet ha anat refent circumstancialment cada cop que s’ha presentat l’ocasió de poder-la pujar a un escenari convencional. En aquesta avinentesa la versió produïda pel teatre del Centre Catòlic ha pogut comptar amb un dels directors més experimentats de la casa, en Josep M. Cusachs, que temps enrera ja havia posat en escena una altra obra de la mateixa autora. I com que la Sala Cabañes és la gran pedrera del teatre amateur local hi ha abocat, a més, un bon assortiment del seu arsenal de recursos: música i cançons en directe, vestuari original, caracteritzacions treballades, projeccions, un repartiment intergeneracional i un ample equip tècnic. Llàstima, però, que aquesta prodigalitat de mitjans i de voluntat no tingui recompensa. Perquè el resultat és decebedor per culpa d’un material de base que no s’aguanta. I és que el text de Montserrat Cornet no dóna per a cap dramatització reeixida. La paradoxa addicional és que el dispositiu escènic i els lloables esforços de la gent de la Sala acaben amplificant-ne les mancances. Ve a ser com un conte rudimentari, un retaule bastit d’afecte devocional que presenta les circumstàncies més discutibles de la biografia de Rusiñol com si fossin ni més ni menys que actes de pietat. Vaja, que sembla un panegíric per a un procés de beatificació. I així com Mataró no és Roma tampoc la Sala Cabañes no es mereix aquesta pega.