Després de l'aterridora 'Hereditary' (2018), Ari Aster retorna a la gran pantalla dirigint i escrivint una nova pel·lícula de por, 'Midsommar'. En un canvi de registre, Aster ens explica com una colla de joves americans viatja a Suècia per participar en les celebracions de l'arribada del solstici d'estiu en una remota i petita comunitat rural. El film treballa la idea del desconcert i l'estranyesa a partir de la figura dels turistes, perduts enmig d'un món rural i atàvic.
Cal dir que abans que el grup de joves es desplacin a Suècia de vacances, el film resulta esplèndid en el seu inici gràcies a la desbordant fragilitat de la protagonista femenina, Dani (Florence Pugh). Després, tot comença a resultar previsible, sense gaire marge per a les sorpreses, sense neguit ni patiment.
Llevat d'algun instant esgarrifós en l'aquelarre final, o algun moment pertorbador, cal dir que 'Midsommar' no resulta mai espantosa o torbadora. Per moments resulta ridícula i en altres provoca la rialla per la seva malastrugança. En resum, un film mancat d'atmosfera angoixant que aporta uns resultats força decebedors venint d'on veníem.
Midsommar (Ari Aster, 2019)
