“120 pulsaciones por minuto” del francès Robin Campillo, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes, és un colpidor i intens film de record històric sobre l’activisme gai francès als noranta, centrat en la branca parisenca del moviment Act Up, contra els estralls de la SIDA. El mateix cineasta havia estat militant d’aquesta organització, i procura transmetre tota l’energia d’aquell moment crucial.
És un film sincer i captivador que combina perfectament discurs i emoció. Un film que conjuga repartiment coral amb història personal, individualitzant tant l’alegria, l’energia i l’empenta com el dolor, el patiment i el dol. Un film que contempla la joia de viure i l’esperit irreverent de lluita com els efectes tràgics de la malaltia amb el deteriorament dels cossos, fins l’agonia i la mort.
El film de Campillo, que dóna com a resultat una bona classe de cinema militant, i que sobresurt també per un extens i cohesionat repartiment conformat per actors joves del cinema francès com Arnaud Valois, Antoine Reinartz, l’argentí Nahuel Pérez Biscayart i on participa, també, Adèle Haenal –la noia protagonista de “Una chica desconocida”(2016) dels germans Dardenne–
