El caràcter miscel·lani i fins a cert punt representatiu de la seva trajectòria històrica que Sala Cabanyes ha volgut donar a la programació d’aquesta temporada en què celebra el seu Centenari, l’ha portat a incloure-hi ‘Blancaneus i els set nanets’. El motiu és obvi: si el teatre infantil ha estat un dels gèneres amb una presència més prolífica dintre els annals de l’entitat, aquest és per tothom el seu títol més rellevant.
Així doncs, des del cap de setmana de la Fira i fins diumenge passat el conte musicat de les maldats de l’envejosa madrastra contra la princesa de cor enamoradís aixoplugada per set criatures rabassudes a la caseta del mig del bosc ha tornat a pujar a l’escenari del Centre Catòlic. I ha aconseguit captar, com sempre, un nombrós públic familiar ple de canalla.
Una referència de mig segle
‘Blancaneus’ és el conte popular que els germans Grimm van compilar a començaments del segle XIX a partir de diverses rondalles de tradició oral i que Walt Disney va divulgar mundialment l’any 1937 amb el seu primer llargmetratge d’animació, marcant en l’imaginari de moltes generacions de nens i nenes tant la versió com l’estètica. Amb aquesta influència de la pel·lícula del productor americà, el 1968 Sala Cabanyes va fer-ne un muntatge teatral propi que va resultar tan espectacular i enginyós, si es té en compte l’època, que des de llavors ha esdevingut una referència obligada en el repertori infantil de la casa.
Les dades que ho corroboren són aclaparadores: vuit produccions en temporades diferents, seixanta-una representacions en total i la intervenció al llarg del temps en diverses facetes de direcció de noms de tant de pes com Josep Ciudad, Jesús Segura, Enric Torra, Pere Rigau, Carles Maicas, Josep Maria Cabré, Josep Maria de Ramon o Josep Maria Clariana. Fins i tot des de l’any 1996 hi ha registrada l’adaptació del text que el mateix Josep Maria Clariana es va encarregar d’escriure i fixar per a ús genuí de l’entitat, amb tots els drets. A més, la relació de persones que en cada ocasió han encarnat els personatges de l’obra o bé hi han dut a terme feines tècniques és tan nombrosa i significativa que constitueix la crònica viva de gairebé mig segle de la Sala.
Reconeixement
Amb tot aquest historial i la càrrega simbòlica que comporta, s’ha d’admetre que muntar aquest any ‘Blancaneus i els set nanets’ i fer-ho amb el caràcter commemoratiu a què obliga el Centenari era una missió delicada per a qui s’hi posés al capdavant. El compromís l’ha procurat satisfer el polifacètic Josep Maria de Ramon, un dels notables més bregats de la casa. I més enllà d’altres consideracions, cal dir que ell, amb l’experiència que dóna ser reincident, ha acomplert amb prodigalitat la feina encomanada.
L’actual producció, a més de constituir un reconeixement als muntatges precedents, ha garantit bona part de les qualitats típiques dels productes gestats a la Sala Cabanyes: àmplia participació en les comeses artístiques i tècniques, execució musical en directe, treball escenogràfic molt elaborat, vivències positives del públic més entregat i lluïment dels set infants protagonistes i d’algun altre paper principal.
Això no treu que en el futur, quan arribi l’ocasió de tornar a escenificar l’obra, seria convenient fer-ho amb una mirada més renovada. Perquè els clixés estètics de fa quaranta-vuit anys no són intocables, perquè en teatre les versions no milloren a base d’afegits i perquè una dramatúrgia més àgil i concisa i menys deambulatòria fóra d’agrair.
