El Museu-Arxiu de Llavaneres retrà homenatge durant aquest mes de març a la figura i a l'obra de Rafael Estrany (Mataró, 1884-Barcelona, 1958). Del 6 al 29 de març, podrem veure exposats a Can Caralt les aquarel·les, dibuixos i gravats de l'artista mataroní. La mostra s'inaugura divendres dia 6, a les 19.30 hores. En l'acte, hi participarà Santi Estrany, fill de l'artista.
Qui va ser Rafael Estrany?Rafael Estrany va ser un artista amb forta personalitat, pel seu caràcter inquiet i vital. Un pintor polifacètic, amb una obra molt vasta, que emprà diverses tècniques com aiguaforts, olis, aquarel·les, i dibuixos. La seva obra està inclosa a ciudaddelapintura.com, junt amb els millors pintors del segle XX.Va néixer a Mataró el 1884. Els primers estudis artístics d'Estrany van ser a l'escola d'Arts i Oficis de Mataró amb Josep Vinardell, els continuà a l'Acadèmia Baixas de Barcelona, on coneix Torres García i Ismael Smith. Va completar la seva formació a l'Acadèmia Julien de París i a Bèlgica. Va presentar més de 60 exposicions individuals, va participar en col·lectives nacionals i internacionals a Mèxic, Panamà, París (Salon d´Automme), Roma i va realitzar exposicions itinerants a museus d'EUA, Roma, Berlín, Viena, Londres, Venècia, Madrid. Va ser guardonat en nombroses exposicions nacionals de Madrid així com també per la Reial acadèmia de Sant Jordi, per l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya i en certàmens internacionals a Mèxic i Panamà.
Durant la guerra civi va fer, junt amb Francesc Bas i Fèlix Clariana, una ingent tasca de salvament del patrimoni artístic, amb un total de més d´onze mil objectes a Mataró i a 14 poblacions del Maresme. Concretament a Llavaneres, el febrer del 1937, després d´una discussió amb el comitè revolucionari, van poder salvar 14 pintures dels retaules de l´església i, de l´Ajuntament, un quadre de Lluís Masriera titulat Regina Pacis. El desembre del 1937 van recuperar de l'Ajuntament una creu gòtica de plata i diversos objectes religiosos d'orfebreria, així com també diversos objectes de can Catà. Acabada la guerra va impulsar la creació del Museu Municipal de Mataró, inaugurat el 1942, i del que en fou el primer director. Va ser també director de l´Escola Municipal d'Arts i Oficis i presidí diverses entitats mataronines, com la Societat Artística i Literària, l'Associació de la Música, l'Orfeó Mataroní. Realitzà una important tasca com a agent cultural. Víctima d'un accident, va morir a Barcelona l'any 1958.
