L’equip de govern d’Argentona va aprovar el darrer dijous 29 d’octubre l’acord amb Mas Vilanova i la modificació urbanística de Can Doro perquè sigui espai públic. El regidor d’urbanisme, Xavier Collet, va qualificar la proposta de respectuosa, d’alt interès públic, oberta, coherent i ambiciosa. A més, va explicar que la modificació de Can Doro acomplirà tres objectius. El primer serà destinar l’àmbit de Can Doro només a equipaments i espais lliures. El segon, ajustar el planejament vigent a la Plaça de Vendre, reconeixent les parades com a equipament urbà. I l’últim, ordenar l’illa de la Velcro per introduir-hi habitatges de protecció oficial, sostres comercials i espais lliures.
L’oposició al govern, per la seva banda, va rebutjar els arguments de Collet i va carregar contra l’operació urbanística que ha de permetre que Can Doro, al centre històric de la vila, sigui municipal. Els diversos grups de l’oposició van coincidir en denunciar que el govern municipal “malbarata el patrimoni” , que “hipoteca el futur del municipi” i que es tracta d’un acord que perjudicarà l’Ajuntament.Per la via judicialEster Merino, d’Entesa, va qualificar l’acord tancat amb Mas Vilanova com “una cortina de fum” que “dividirà encara més el poble”. Merino va advertir que l’Ajuntament no té capacitat econòmica per dur a terme la proposta en aquest moment i que Can Doro restarà molt de temps com ara. El socialista Salvador Casas va assegurar que el Govern està regalant part de la Velcro a una empresa privada. Félix Rosa, d’Agrupació per Argentona, va dir que l’acord era una estafa i va anunciar que recorrerà a la via judicial per aturar el projecte.
Veïns indignats i abandonats
Els argentonins afectats pel projecte de modificació urbanística de Can Doro rebutgen l’acord entre l’Ajuntament i la promotora Mas Vilanova. Així ho van manifestar al Ple durant el torn de paraules que l’alcalde va obrir un cop finalitzat el Ple de l’Ajuntament. Alguns veïns ja han fet arribar les seves queixes als grups municipals, explicant que els seus interessos es veuen perjudicats per l’acord i que se senten estafats. Joan Gallemí, antic propietari de Cal Guardià, va denunciar que el govern fes servir durant la sessió l’argument que l’anterior govern l’havia fet fora de casa seva. Gallemí va assegurar que van marxar de casa per conveniència pròpia i del poble i va denunciar que l’Ajuntament no va complir la promesa de restaurar Cal Guardià i que va desentendre’s de la família i els seus interessos.
