Mataró entra de ple, a partir d'avui, en els seus dies més esperats en forma de Festa Major de Les Santes. Des de dimecres que tot va pujant de temperatura, aquest cap de setmana ja comença a estar la cosa al punt d'ebullició i, a partir del 25, tots plegats haurem arribat a la nostra Ítaca quotidiana anual. Però de festes dins la festa n'hi ha moltes i ja el passat cap de setmana l'àmbit esportiu local ens brindava diferents actes amb els quals se suava la cansalada i es gaudia de l'esport amb rerefons de festa. I està molt bé que així sigui.
Les Santes esportives queden massa vegades enclotades rere les de la cultura i l'oci majoritaris, quan la veritat és que tenen un arrelament social realment encomiable. I sobretot cal reivindicar-les perquè són potser l'àmbit de la festa que més fidel es manté al disseny social que mai haurien de deixar de tenir aquest tipus d'iniciatives: són fetes des de la base i per a tothom. En temps de reglaments i lleis, de requisits i permisos, molts cops qualsevol petita iniciativa sigui en forma d'acte o concert requereix més paperassa que la que es condensava en els exemplars de l'Enciclopèdia Catalana. Això, juntament amb el pes que anava guanyant la festa a poc a poc, va fer que el que fa trenta anys va arribar a ser un encàrrec de l'Ajuntament a unes certes entitats i gents s'hagi acabat convertint en el gran artefacte municipal.
Ni que sigui des d'una concepció romàntica del que han de ser les festes, encara que sigui com a espectador, m'agrada endevinar a jugadores d'handbol havent de traginar porteries pel torneig, l'esforç del món atlètic per la mitja per relleus o la de famílies senceres i variades que corren la Cursa. També m'agrada endevinar la pluralitat del nostre esport al programa i descobrir cada any que encara hi ha competicions o exhibicions a les que encara no he enxampat. Clar que sí. Així també es fan Santes i amb elles una festa més major.
