El dissabte a la tarda es va viure una jornada molt emotiva a la Sala d’Actes del complex esportiu del Centre Atlètic Laietània, on el club mataroní va homenatjar el que fou gran atleta internacional Tomàs Barris i Ballestín. L’espai es va omplir del atletes i companys, els que havien compartit amb Barris els 8 anys en que va estar a com a entrenador del Club Atlètic Laietània.
Tal com va dir l’alcalde de la ciutat Sr. Manuel Mas, en el parlament amb que va tancar l’acte que ell va presidir, el Laietània, que en els darrers anys ha vingut homenatjant a destacades personalitats de la ciutat procedents de diversos àmbits, tenia gairebé l’obligació de dedicar-ne un a una personalitat del seu món, el de l’atletisme.
Una personalitat de l'atletisme mataroní
I evidentment en Tomàs Barris és tota una personalitat en aquest esport, tant pel que fa a la seva etapa d’atleta, com després en la d’entrenador vinculat al Laietània, com finalment en la seva darrera etapa de col·laborador de la Federació Catalana d’Atletisme.
En el primer d’aquests períodes, va anar a entrenar a l’estranger amb uns mètodes molt més avançats que els que hi havia aquí, dedicant-se gairebé de forma professional a l’atletisme, i va ser el primer atleta espanyol amb prestigi a l’estranger i és un autèntic mite per als afeccionats catalans a l’atletisme. Va guanyar 17 títols de campió d’Espanya i va detentar tots els rècords estatals de mig fons durant molts anys, destacant els 3’41”7 en 1.500 metres que el situaren l’any 1958 com el 20è atleta del món de tots els temps, i a més es va fer amb molts triomfs en Mítings Internacionals.
Entrenador del CA Laietània
Però després quan l’any 1965 Antoni Bonamusa i Ventura Brunet li oferiren el càrrec d’entrenador d’un club modestíssim com era el CA Laietània d’aquell temps, va acceptar tot i que sabia que tota semblança amb el que havia viscut a l’estranger era pura coincidència.
Aquí ell va passar vuit anys i va treballar a fons en aquelles velles pistes del Camí de la Geganta. No s’ha cansat de dir, que tot i els seus grans triomfs a nivell esportiu, a Mataró va passar els millors anys de la seva vida, perquè va veure com era un club modest d’atletisme, on hi havia pocs mitjans, però on hi havia molta gent disposada a treballar. Al Laietània durant aquells anys s’hi va viure un ambient sensacional i el passat dissabte, molts dels atletes que va tenir durant aquells anys van ser-hi presents per donar-li les gràcies per aquells vuit anys. Va ser una manera d’expressar el que tots ells portaven al cor. Va ser una autèntica prova de gratitud.
El Tot Esport
