L’Estadi Municipal d’Atletisme va ser talismà, ja que ni les més negres previsions, a causa de la febre que José Ríos tenia el dia anterior, van impedir que aquest revalidés el títol estatal dels deu mil metres llisos. Al final, la victòria va ser incontestable, ja que només Fabián Roncero va presentar una seriosa candidatura a destronar l’actual campió. Al final, però, no va poder superar l’atac de Ríos a un quilòmetre i mig per l’acabament.
L’impressionant desplegament que TVE va fer a l’Estadi Municipal, deixaven ben clara la qualitat que s’esperava del Campionat d’Espanya dels 10.000 metres. A posteriori, els corredors no van decebre, ja que tres espanyols i un italià, que havia demanat a la Federació el dret a competir, van aprofitar el ritme imposat per les tres llebres, i van aconseguir la mínima mundialista. Com ja hem comentat, el corredor de l’Adidas i president dels Lluïsos Mataró, José Ríos, es va endur per segona vegada consecutiva el títol estatal dels deu mil metres, demostrant el perquè de la seva condició de fixe pels mundials d’Edmonton. La seva marca de 27’38’’57, el seu tercer millor registre de tots els temps, només hagués pògut ser superat per un batallador Fabián Roncero, que no va poder resistir l’empenta final de l’argentoní, i va acabar amb uns bons 27’45’’17.
La resta de corredors van cedir molt abans, encara que dos d’ells van poder mantenir un bon ritme, que a les postres els hi permetria superar la barrerra de la mínima mundialista. Aquests van ser l’italià Marco Mazza, que va creuar la meta en tercera posició amb un temps de 27’54’’25, i Chema Martínez, que arribà quart, però va ser bronze a l’estatal amb un temps de 27’54’’81.
Menys nivell a la prova femenina
Com ja era d’esperar, pels millors noms de la prova masculina, la femenina va quedar totalment eclipsada per la segona prova de la nit. La cursa va ser dominada per la portuguesa Ana Díaz, que entrà a la meta amb uns discrets 32’24’’03, que no li serviren per rebaixar la mínima pel mundial, fixada en 32 minuts. Les espanyoles van decebre, ja que a l’equador de la prova encara es pensava en alguna mínima per l’anhelat mundial. Al final, però, Luisa Larraga (32’24’’), M.Abel (32’45’’) i Teresa Recio (32’56’’), van ocupar les posicions de podi, però no van acabar d’acontentar un públic molt més entregat a la prova maculina.
