El conegut com #10yearchallenge és l'autèntic fenomen viral a nivell de xarxes socials d'aquest inici d'any. Una pràctica consistent a penjar dues fotografies amb deu anys de diferència l'una de l'altra per apreciar l'evolució o canvi soferts. Un joc enllaçat que, asseguren, va ser llançat per recaptar dades sobre l'envelliment de les persones que ha fet fortuna i que pot esdevenir, també, un bon barem més enllà dels canvis estètics.
Per això, també, es pot fer l'exercici a nivell de ciutat i analitzar en set paràmetres quina ha estat l'evolució de la ciutat del 2009 al 2019. Sotmetem Mataró, doncs, al #10yearchallenge per agafar perspectiva de com han canviat, per a bé, per a malament o per a pitjor, diversos aspectes o paràmetres locals.
Dies enrere, el conegut compte de 'Cansalada Viada' el feia, irònicament, per il·lustrar com l'arribada del Corte Inglés segueix allà mateix. De versions satíriques se'n poden fer tantes com es vulgui. O també es pot prendre l'exercici com una base per a l'avaluació de com està resultant la segona dècada d'aquest segle a la ciutat. I hi ha aspectes per a tots els gustos.
#10yearchallenge - 2009 > 2019
L'economia local
El 2009 l'economia global acabava d'entrar en recessió, i Mataró no n'era cap excepció, més aviat al contrari. Ja és la ciutat gran de Catalunya amb més atur amb una taxa per sobre del 19,5 per cent. Fa 10 anys cada dia es quedaven sense feina una mitjana de 14 persones a la ciutat. Durant els anys que van venir la taxa no va fer més que enfilar-se, fins a revertir la tendència el 2015. De les quasi 12.000 persones d'aquell any d'inflexió s'ha passat ara a les 8.600 persones aturades registrades. Una dada que, tot i ser positiva, és més elevada que la mitjana del Maresme, de la província i de Catalunya. Econòmicament parlant, cal mencionar un dels sectors que més presència està guanyant els últims anys i que, el 2009 era pràcticament inexistent: el del turisme. El rècord es registra el 2016 amb 88.000 visitants.
El Tecnocampus
És segurament el gran canvi de Mataró. Tot i que el nom de TecnoCampus ja feia temps que formava part del vocabulari local, fa 10 anys s'estava en una part iniciàtica de les obres. A finals de 2010 s'inaugurava i des de llavors ha consolidat Mataró en l'àmbit universitari i empresarial, essent paraigües comú per a més de 125 empreses, start-ups i més de 3.000 alumnes. La zona del coneixement local.
Caixa Laietana
Fa deu anys Caixa Laietana no només hi era, sinó que encara era l'entitat financera de confiança de milers de mataronins. Es va intentar fusionar amb Caixa Penedès però finalment el 2010 s'integrava al que seria Bankia. Poc després tot esclataria, amb l'estafa de les preferents destapada arran de l'enfonsament del banc que dirigia Rodrigo Rato a borsa. Més de 15.000 persones van ser estafades per l'antiga caixa mataronina i, tot i les solucions judicials i generals, els responsables d'aquella autèntica estafa no han estat perseguits. Laietana va desaparèixer i per vetllar la part cultural que havia fet es va crear una entitat ad hoc, la Fundació Iluro. El 2019 la imatge de l'antiga seu central abandonada il·lustra perfectament el malson que va suposar l'estafa de Caixa Laietana a la que havia estat la seva ciutat.
Els grans esdeveniments
L'edició del 2009 va ser la darrera del festival Cruïlla de Cultures a Mataró i va comptar amb grans concerts com el de Manu Chao davant 10.000 persones. L'organització, que ja havia començat la seva versió a Barcelona, decidiria que el festival de música s'acabés. Mataró també ha deixat perdre altres esdeveniments com el 'Festival Shakespeare'. Actualment no hi ha encara un gran esdeveniment potent.
L'arribada del Corte Inglés
És segurament la comparativa més flagrant. De fet l'interès del Corte Inglés data del 1999, deu anys més enrere, però en l'operació urbanística per dur l'operador –i els seus llocs de treball– al solar del carrer Biada el pas de la darrera dècada és sonorament fracassat.
I és que precisament el 2009 va començar el desmuntatge per peces de la nau de Can Fàbregas i de Caralt que havia de permetre la construcció dels grans magatzems. Deu anys després el solar segueix buit i tancat, la nau trossejada és als afores de la ciutat i pel camí no només s'ha perdut una dècada sinó que la justícia ha acabat per anul·lar el planejament urbanístic de tota l'operació i per poc que no qualifica el desmuntatge de "capgrossada". El solar és de l'empresa i tot plegat tindrà, sigui quina sigui la solució, repercussions econòmiques per la ciutat.
Les biblioteques públiques
D'una sola biblioteca pública a pensar en la quarta. A grans trets aquest podria ser el resum de com ha canviat (cap a positiu) el mapa de biblioteques a Mataró. A les dues públiques actuals (la Pompeu Fabra i l'Antoni Comas), s'hi suma recentment l'absorció de la que era abans una biblioteca privada, la de la Fundació Iluro, i la futura biblioteca del Triangle de Molins, que s'ha de començar a tramitar. Inaugurada el 2013, la nova biblioteca Antoni Comas, ubicada a l'edifici modernista de l'antic escorxador municipal projectat el 1909 per l'arquitecte mataroní Melcior de Palau, va transformar el barri i va posar en valor una zona força oblidada de la ciutat, connectant els barris de Rocafonda, El Palau, Les Santes-Escorxador i l'Havana. Per 2019 queda acabar les obres de la Popular, rere l'Ajuntament i un estudi sobre la quarta.
Les Santes
Hi ha la percepció més o menys compartida que la Festa Major de Mataró és cada any calcada a l'anterior i amb prou feines incorpora canvis. Tot i això, en 10 anys es veuen dos canvis força transcendents: l'un, el que té a veure amb la nit del 25 de juliol, és la sonorització i contra-programació del Desvetllament o el canvi de lloc de la Ruixada i, sobretot, l'adveniment de les Dissantes.
També cal fer constar com la massificació de la pràctica totalitat d'actes és la nova tònica de Les Santes.