El 2019 polític ha començat lògica i irremeiablement marcat per com va acabar el 2018. La irrupció sonora del partit d'ultradreta Vox al Parlament andalús ha situat aquesta formació al centre polític i mediàtic. Pot haver sorprès a molta gent la força de la irrupció del moviment però, tant a escala municipal com de país, ja fa temps que la ultradreta forma part de l'escenari polític. Mataró és la ciutat catalana més gran on Plataforma per Catalunya ha tingut representació en dues legislatures seguides. I la Catalunya Nord és una de les zones que primer i més fidelment es van lliurar al discurs excloent de la família Le Pen, primer amb el Front i ara amb Reagrupament Nacional. No costa gaire quadrar la regla de tres per veure que hi ha tots els números perquè el ressorgiment d'aquesta ideologia, a l'empara de discursos de grans líders mundials com el propi Trump, tingui rèplica a escala municipal. I això vol dir incidir directament a les municipals.
Vox es presentarà a les municipals. El partit d'Abascal ja va anunciar que es presentaria "a guanyar" a les grans ciutats i aquesta setmana La Vanguardia ja anticipava el que podria el seu cap de llista a Mataró, José María Pérez Garrido. El 26 de maig, doncs, hi haurà la papereta del partit, en una jornada en què a més la tendència generalista serà encara major per la coincidència amb les europees. Però el fenomen de la irrupció de la ultradreta supera el sol partit triomfant de les darreres andaluses. Mesos abans d'aquestes eleccions que semblen haver sacsejat l'escenari ja es reactivava a Mataró l'entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Es tracta d'una assemblea amb representació de diferents moviments veïnals, socials i polítics que es van començar a reunir espantats per la irrupció de l'extrema dreta.
Un portaveu de l'entitat afirma que "és després de veure com és PxC qui capitalitza a Mataró l'èxit de les manifestacions per la unitat d'Espanya que s'encenen totes les alarmes, ja que som conscients que a Mataró hi ha unes certes problemàtiques socials i problemes als barris que poden ser caldo de cultiu perquè el feixisme avanci".
Una visió alternativa
A UCFR es reuneixen i treballen per tal que "es pugui parlar de les problemàtiques socials i que davant de carències que té la ciutat no només hi hagi la veu de la ultradreta". A Unitat volen situar temes com l'immigratori al centre del debat i la seva portaveu afirma que "no és el discurs antiimmigració el que ha fet créixer Vox, sinó el reactiu a l'independentisme català. L'Estat espanyol és el país europeu on la immigració és més ben acollida i davant els discursos racistes nosaltres volem que es parli del dret a l'empadronament, del dret a vot de les persones migrades i dels drets socials de totes les persones".
De cara a les municipals l'entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme es planteja com a objectiu "no donar cap espai per a la normalització de l'amenaça a la convivència que suposen forces com Vox, PxC o el Partit Popular més albiolista, com el de Mataró".
Des d'UCFR, alerten, no cal considerar Vox com una nova PxC sinó que el fenomen va més enllà. "Cada dia tens a les televisions de màxima audiència mostres que blanquegen les propostes més excloents i perilloses del partit", destaca la persona d'UCFR amb qui parlem. Una entitat, Unitat, que volen desmarcar de l'independentisme ja que apunten que "fins i tot hi ha persones que ara són a les nostres assemblees i que es van integrar en moviments com el grup 'Mataró es queda a Espanya'", expliquen.
Quin recorregut pot tenir?
En espera del veredicte de les urnes i de com evoluciona també mediàticament Vox –a inicis de setmana la polèmica per les seves exigències per pactar a Andalusia ja havien posat en peu de guerra moviments transversals com el feminisme– el que està clar és que és en ciutats com Mataró on el partit pot obtenir més vots i més bons resultats. El mataroní Toni Rodon, politòleg de London School of Economics (Londres) i membre del col·lectiu d'anàlisi "El Pati Descobert" vaticina que Vox tindrà recorregut allà on el PP i C’s són més forts: "Fonamentalment perquè els seus vots provenen d’aquest grup. Però, més enllà del recorregut electoral, sens dubte el partit tindrà encara recorregut polític. Fins al dia d’avui, la seva presència als mitjans de comunicació ha estat notable i ja ha aconseguit reequilibrar el debat públic, tant canviant el discurs del PP i C’s com el del PSOE, sobretot en l’eix nacional", diu el politòleg.
Rodon creu que Vox "té potencial de creixement en aquells llocs on PxC va obtenir un bon resultat com Mataró. Tanmateix, a Catalunya, si no és que canvien les coses a curt termini, per exemple que C’s i PP es moderin, la qual cosa és improbable, el seu creixement sembla a hores d’ara més limitat. Pot arribar a obtenir representació a alguns ajuntaments, però és difícil que ho faci de forma notòria".
En el cas de Mataró, la ciutat ha estat important en el moviment reactiu a l'independentisme amb manifestacions alineades a idees com la de Tabàrnia. Rodon assegura que "si moviments com Tabàrnia fan campanya per Vox, la seva visibilitat i viabilitat lògicament canviarà. Tanmateix, aquests moviments són molt més mediàtics que amb base social".
El fenomen de la ultradreta va més enllà del recorregut que pugui tenir el partit que lidera Abascal i és un moviment en puixança europea. Rodon aprecia, però, diferències entre Vox i PxC o España 2.000: "El discurs d’aquests partits pivotava exclusivament en el discurs antiimmigració, mentre que Vox hi incorpora també la crítica ferotge a l’estat de les autonomies, les quals pretén eliminar".
Cordó sanitari?
Clar com queda que ja ve el llop gros, queda veure com influeix en la resta d'actors ja no només del joc polític sinó també d'una societat mataronina amb problemes evidents. Des d'UCFR aposten per "interpel·lar els partits perquè en els seus programes parlin dels problemes reals de la ciutat oferint visions alternatives a les solucions d'ordre i perilloses del feixisme d'aquests partits". Un cop siguin dins les institucions de casa es tornarà a parlar de cordons sanitaris per aïllar un discurs davant el que alguns ja s'han permeabilitzat.
Rodon assegura que "el que ens ensenyen diverses dècades d’estudis sobre aquests partits a nivell europeu és que la seva presència dels parlaments, un cop es produeix, és difícil d’eliminar" i afegeix que "els cordons sanitaris rarament són un bon instrument, atès que legitimes el seu rol d’oposició.
La recerca en ciència política també mostra que tampoc funciona que els partits socialdemòcrates es dretanitzin. Dit d’una altra manera, a curt termini
és dubtós allò que funciona, tot i que sí que hi ha cert acord en quines polítiques són les millors per fer que els seus votants deixin de donar-hi suport".
PxC vol estudiar una aliança amb Vox
La regidora de PxC Mònica Lora ha felicitat públicament Vox d'ençà de la seva irrupció al Parlament andalús. La també líder de la formació a nivell català obre la porta a una aliança amb Vox per la coincidència ideològica dels dos partits: "No estem aquí per competir amb aquells en els quals tenim una similitud programàtica. Els partits no som un fi en si mateixos, són les idees les que volem que estiguin representades i si aquestes idees agafen una dimensió més gran ens alegrem".
Lora assegura que obre la porta a una aliança electoral: "Estudiarem totes les fórmules possibles i crec que en cap cas entrarem amb competència amb ningú, la cooperació sempre és la millor solució" i es marca dos objectius per les properes municipals: "Volem aconseguir que l'independentisme no sumi majoria a l'Ajuntament de Mataró, per això cal mobilitzar els votants perquè la realitat social de Mataró quedi plasmada a les urnes i, segon, volem millorar els resultats del 2011". Aquella legislatura, PxC va entrar amb tres regidors.
