D'aquí a un any just estarem a cavall de les darreres hores de campanya, la treva anacrònica del dia de reflexió i la jornada de les eleccions municipals. Serà el 26 de maig del 2019 quan els mataronins i les mataronines compareixeran als col·legis electorals per escollir les 27 persones que els representaran els pròxims quatre anys. A un any exacte de la contesa, els primers moviments en clau preelectoral ja s'han començat a produir si bé –com és lògic– l'actual situació política general condiciona la majoria de calendaris dels diferents partits i espais polítics. Partits i espais polítics. Una dicotomia força nova que explica la perspectiva amb la que, en molts casos, es percep la cita del 26-M del 19.
Mataró comença a cremar el darrer de quatre anys d'un mandat en què la fragmentació al Ple Municipal amb nou grups i una no adscrita, sumada a la polarització política i social derivada del procés sobiranista han estancat les relacions i conduït a una situació de bloqueig entre actors polítics. Des de la sortida de CiU del govern de conveniència amb el PSC s'ha augmentat la sensació de suspens. Ningú ho dirà però per a molts electes ja fa temps que som a la versió política del que en futbol s'anomena els minuts de les escombraries.
Fer càbales a un any vista, amb la voràgine líquida del dia a dia en aquest país, és aventurat. Per això la majoria de grups opten per treball intern, militància filtrada en els moviments socials sobre els que tenen ascendència i converses de perfil baix. Totes les cuines treballen pensant en l'any que ve, però primer urgeix arribar-hi. I mentrestant els esforços són per capitalitzar políticament la referència dels diferents punts forts del tauler polític. D'això va el pressing per una sola llista independentista, els intents dels comuns de sumar part de l'univers 'podemita' local o la política altament rendible de promoció pública de Ciutadans. Per no parlar, de l'Alcalde Bote.
Una figura reforçada
Els estrategues socialistes van trucar, just ara fa quatre anys, a qui signa aquesta peça per demanar per favor una entrevista amb el que llavors era el seu desconegut alcaldable d'ulleres vermelles. Menys d'un lustre després, la figura de Bote està més que consolidada per una mena d'acció d'uns i omissió dels altres. En la mesura que la mateixa maquinària socialista i institucional a l'Ajuntament han convertit tota acció o anunci d'acció governamental en un decàleg d'accions personals, ratllant algun cop l'egolatria, del jove batlle la seva figura ha crescut.
La política de capitalitzar electoralment als barris és made in PSC i, curiosament, qui més ha fet per consolidar políticament i socialment al socialista han estat els qui s'han arrenglerat en contra seva.
El processisme local en tromba –amb les seves raons, segur– va convertir l'Alcalde en una víctima amb qui solidaritzar-se des de sectors molt més amplis que el dels seus estrictes votants el 2015. Es volia aïllar al PSC amb l'espantall de moció de censura i se'l va deixar sol al capdavant d'un Ajuntament amb el que no ho pot fer però sí que ho pot comunicar tot com bonament li plagui i interessi. Bote repetirà d'alcaldable essent molt més polític que fa quatre anys. I el PSC voldrà fer gala de tot el que pugui en aquest temps. El tuf electoral promet.
Una llista molt difícil
El projecte d'una sola candidatura independentista que el sempre ben connectat Jordi Surinyach ha ungit en clau local esgrimeix com aval els seus propis números. La CUP no hi jugarà, el PDeCAT ha volgut moure ràpid la peça de Míriam Nogueras a mode d'alfil que es pugui moure bé pel tauler i alguns dels seus membres posaran tota la benzina necessària perquè la llista reeixeixi. Però és molt difícil que passi. ERC –que seguirà amb Teixidó d'as– ho veu amb recel però no vol que sigui dit: qui s'atreveixi a dissentir en el bàndol del nou republicanisme es pot precipitar. Això fa que el joc a aquesta banda de la partida pugui ratllar la passivitat durant setmanes. La taula presidencial del primer acte de grup de pressió estava conjugat en pretèrit, veient les trajectòries dels qui van prendre part. Només una conjuntura general a pitjor pot acabar per propiciar aquesta pulsió. I a veure qui s'atreveix a descartar aquesta premissa, en els pròxims dotze mesos.
Sumar esquerres, complicat
Això com en l'espai polític de l'independentisme les coses són més o menys públiques, si ens desplacem una mica més a l'esquerra hi ha una mica menys de moviment però alguna dinàmica similar. La CUP, a tot això, manté i mantindrà el seu discurs de sempre. Les aliances s'han de treballar amb temps, des de la base, a la seva assemblea i no pas quan s'acosten unes eleccions. Els intents de configurar una candidatura esquerranosa àmplia –el FERM es va dissoldre– van caducar fa mesos i enmig d'aquest espai hi figura el projecte dels Comuns. A finals de juny s'ha de constituir Catalunya en Comú a Mataró i llavors serà un bon moment per veure amb quines forces encaren la preparació de les eleccions municipals. Miquel Canal, d'ICV-EUiA, avisa que l'elecció de llistes anirà amb retard i per ara el gran objectiu és poder incloure sota l'etiqueta del partit a part de la militància de Podem a la ciutat.
No hi serà, segur, ni Montse Morón ni el seu sector, que podrien o intentar tornar a sorprendre en solitari o trucar a la porta d'alguna altra candidatura. Si la mutada ICV-EUiA aconseguís ser referent dels votants del partit lila, la seva pervivència al Ple podria no córrer perill.
Ciutadans depèn de dalt
Ciutadans és el partit de moda. Els taronges van guanyar les últimes eleccions a la ciutat, estan repuntant a totes les enquestes i, atenció, ja se'ls dona per favorits des de moltes de les candidatures rivals. El partit a nivell local, però, desconeix quan tindrà candidat. Com a ciutat gran, l'agrupació local que lidera Juan Carlos Ferrando sap que l'elecció vindrà de dalt. De Barcelona o de Madrid. Els d'Albert Rivera estan intentant reproduir el moviment 'En Marche' de Macron i volen fer créixer l'onada que els porti a desenes d'alcaldies d'aquí a un any. Mataró serà objectiu taronja. I mentrestant els tres regidors actuals seguiran amb una política punyent i buscant rendibilitat mediàtica dels seus vots.
Al sector de l'espanyolisme cal situar un Partit Popular que no sabrà fins passat l'estiu el nom del seu candidat. El seu és un calendari genèric, a nivell estatal i el seu president José Manuel López no tanca la porta a repetir una vegada més. Els populars no estan en un bon moment i segurament requeriran de peons experimentats per intentar defensar posicions. L'activisme 2.0 del partit en la línia més albiolista possible va en aquest sentit.
El PP intentarà desgastar Ciutadans per més coneixement de política local, al PSC des del vessant nacional i a PXC –que seria una sorpresa que no repetís confiança en Mònica Lora– pel camí de l'oberta hostilitat envers la immigració.
Polarització, europees i temes estrella
La radiografia electoral ens mostra, doncs, tot de partits pendents de com bufa el vent a nivell general per no quedar amb cap flanc descobert i permanentment connectats a la polarització social. Un element que encara ho pot provocar més i que podria ser decisiu és la coincidència de les municipals amb les eleccions europees, amb les autonòmiques de règim general a Espanya i qui sap si també amb generals o catalanes, si es decidís així a Madrid o Barcelona. El 26-M del 2019 serà un autèntic "super diumenge electoral" on el vot generalista pot influir en un sufragi que hauria de ser més en clau local.
La divisió entre independentistes i no independentistes interessa a massa jugadors com per no seguir marcant el ritme de la partida els pròxims mesos. La línia entre disputa i tensió, però, cada cop és més fina. I la conflictivitat política és alta. Des de l'acció d'aquest diumenge de l'ANC a la platja a la manifestació del 2 de juny dels partidaris de la permanència a Espanya, tot sembla indicar que la gesticulació bipolar seguirà sent tònica. És presumible que l'Ajuntament segueixi bloquejat en molts temes i que l'Alcalde segueixi buscant l'èpica del capità d'embarcació sense tripulació que mira d'arribar a bon port.
Hi ha molts temes, però, que requeririen d'un altre ambient, de no estar en compte enrere electoral i d'una certa visió compartida de ciutat. Són condicions que, ara, semblen utòpiques.
