Aquest mes de març se celebra el primer aniversari del Museu del Gènere de Punt. Per a bufar les espelmes, des del Tot Mataró hem volgut analitzar com ha estat aquest primer període i posar sobre la taula què és el que queda per fer. Només en aquest primer any han passat pel museu més d'11.000 persones visitants. És segurament el museu de la ciutat més visitat en el seu primer any de vida. La primera fase del museu està acabada. Sobre la taula aquest 2016 es plantejarà la segona i la tercera fase. El projecte encara s'ha de realitzar però el regidor de cultura s'ha compromès a fer-ho en aquest exercici, fet que avançaria molt les previsions del museu que "es devia al llegat històric de la ciutat".
Sense la Fundació Jaume Vilaseca segurament no estaríem parlant avui de Can Marfà Gènere de Punt - Museu de Mataró" o del que és més conegut com al "Museu del Gènere de Punt". "No seria possible si en Jaume Vilaseca fa tots aquests anys no hagués començat la col·lecció", assegura el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Quim Fernández. I de fet, gràcies a la Fundació avui Mataró pot gaudir i presumir -o com a mínim encara parcialment- d'aquest llegat històric vinculat al tèxtil. Un museu únic a tot l'estat espanyol per la quantitat d'elements del sector i per la seva qualitat.
"Ho devíem a la ciutat", assegura la directora del Museu de Mataró, Anna Capella. "Aquest és un retorn a la ciutat per explicar la importància d'aquesta indústria, però també la forma de vida, l'esperit i el caràcter de la gent, el paisatge urbà i la nostra memòria", continua Capella. "Nosaltres n'estem molt contents i satisfets, valorem molt positivament la implicació tant de l'Ajuntament com del Museu de Mataró tot i que queda feina per fer", assegura Pere Vilaseca, president de la Fundació Jaume Vilaseca.
Expectatives superades
Sens dubte el Museu del Gènere de Punt aquest últim any ha estat un dels equipaments de la ciutat més visitat, si no el que més. Segons dades facilitades pel Museu de Mataró, un total d' 11.223 persones han visitat el Museu des de la seva inauguració el 28 de març i fins al 29 de febrer del 2016. D'aquest total, 2.500 ho han fet a través d'activitats organitzades dins del mateix museu a través, per exemple, de les visites guiades dels dissabtes. "Era un equipament molt esperat", creu la Conservadora del Museu de Mataró, Conxita Gil, que vincula l'elevada xifra de visites a aquest fet. Unes xifres que fan pensar que, un cop el Museu estigui finalitzat, es multipliquin exponencialment.
Promoció de ciutat
Des que es va inaugurar l'equipament ara fa un any, es van encetar unes línies de treball molt concretes per part del museu. "Creiem que vam fer molt encertadament", diu Gil. I és que de moment totes elles han funcionat molt bé. Per una banda es van iniciar unes "mastervisites" en les que convergia la visita guiada amb la conferència d'un expert, per l'altra les visites teatralitzades amb més èxit que mai a la ciutat.
Les activitats familiars no les han aturat per la gran afluència de gent i del cicle de cinema industrial han hagut de programar-ne una nova edició, aquesta sobre la indústria de la comarca, per la gran demanda. I una línia per seguir estirant del fil és la que han anomenat "El Museu Presenta". Es tracta d'una representació de mostraris tèxtils. "Volem treure profit d'una part del fons que tenim i que ara per ara no pot estar permanentment exposat", assegura Gil.
Perquè tot plegat sigui una bona "promoció de ciutat", "cal seguir generant activitat" diu Capella que coincideix amb el regidor: "hem d'aprofitar-ho com ho fem amb la Capella dels Dolors o Les Santes, anem ben encaminats, ara no ens podem adormir".
Primer any amb nota.
Totes les parts implicades en la realització d'aquest museu posen bona nota al primer aniversari de l'equipament. De fet, tant Ajuntament com el Museu i Fundació Vilaseca hi veuen en ell un futur prometedor. Són conscients però, que sense la donació per part de la Fundació Jaume Vilaseca no hagués estat possible.
En aquests moments tot el llegat de la Fundació està cedit a l'Ajuntament a l'espera d'acabar l'inventari. Quan aquest estigui a punt la Fundació s'ha compromès a fer oficial la donació completa de totes les col·leccions, fet que haurà de passar pel Ple Municipal i que Mataró acceptarà.
2016: serà clau per continuar
Amb la primera fase executada i analitzant com ha estat el primer any del Museu, totes les mirades, de moment perdudes, se centren en la segona i la tercera fase del projecte. De moment l'Ajuntament ja s'ha posicionat: "Aquest 2016 com a mínim realitzarem el projecte, no només en fase de proposta, i intentarem trobar els recursos per poder fer, com a mínim, una de les dues fases", assegura Fernández. Un posicionament que, evidentment tant des de la Fundació Vilaseca com des de la direcció del Museu de Mataró aplaudeixen.
La suma de la segona i la tercera fase segurament superarien els 300.000 euros, xifra que l'Ajuntament no pot assumir i que requereix ajuda externa com podria ser la de la Diputació de Barcelona, com en la primera fase. Les dues fases que falten serviran per assumir el trasllat de totes les col·leccions que falten encara al museu: indumentària, maquinària, documents,... "Hem de garantir les condicions òptimes de conservació", assegura Capella.
De moment aquesta mateixa setmana s'ha començat amb la tercera campanya d'inventari en què se segueix marcant, fotografiant i descrivint segons el Programari Oficial de MuseumPlus la maquinària de gran i petit diàmetre, la indumentària, els elements publicitats, d'embalatge i els documents i imatges que es guarden. Tot plegat formarà part d'aquesta segona i tercera fase del Museu.
Al 2016 com a mínim realitzarem el projecte i buscarem recursos”
Seguir treballant
Com amb tot, la voluntat de seguir millorant també erigeix dins del propi museu. Des de la Fundació Jaume Vilaseca posen de manifest tres demandes que consideren importants. La primera és l'ampliació del museu amb la segona i la tercera fase que , diuen, "ens agradaria tenir dates concretes", assegura Vilaseca. Ell mateix creu que l'època a partir dels anys seixanta al Museu hi és molt poc reflectida i que, en canvi, és l'època viscuda per a moltes persones que encara s'adrecen al museu. La segona demanda passa per la projecció del propi museu "més enllà de la pròpia ciutat". Vilaseca destaca que "és l'únic museu d'aquestes característiques a tot l'estat i segurament un dels més importants d'Europa" i que la divulgació que es fa hauria d'anar encaminada cap aquí i "no tant a nivell local".
I l'última reivindicació per part de la Fundació és el nom que rep el museu. De forma oficial el museu es diu "Can Marfà Gènere de Punt - Museu de Mataró" tot i que tothom l'anomena "Museu del Gènere de Punt". Creuen que, aquest darrer nom, hauria de ser l'oficial per tal de "facilitar que la gent conegui el contingut del museu". "Pensem que aquest últim canvi s'ha de fer urgentment", assegura Vilaseca que també remarca la importància de ser "ràpidament" a la xarxa de museus del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
