Revolució per canviar-ho tot. VoleMataró fa mesos que treballa a Mataró i ha aconseguit crear nuclis de votants especialment forts a barris com Rocafonda, Cerdanyola i Cirera. “Els fills d’immigrants es veuen reflectits en el nostre discurs”, explica Morón que, escollida “per la mateixa gent”, presumeix d’encapçalar la llista que pot propiciar un canvi històric a Mataró. Confien en la victòria i prometen “recuperar la ciutat a tots nivells” perquè el canvi, per ells, és una necessitat.
Com afronta la seva primera campanya electoral, Montse Morón?
Amb molta força i moltes ganes. Amb molts projectes i amb molta feina. Nosaltres volem marcar diferències i no entrarem en debats agressius ni atacs a altres partits. Sabem que som el punt fàcil. No val la pena perquè nosaltres el que venim a fer és política de debò.
Són l’única llista que porteu tres dones al capdavant.
Estem fent història. I el millor de tot és que això ho ha escollit la gent. Una gent que és molt diversa, que prové de barris molt diferents i que és molt plural. Per nosaltres és un orgull. Fa molta falta mà femenina dins l’Ajuntament. Les dones som microeconomistes per naturalesa i podem proporcionar organització, empenta i ordre a un ajuntament que té un forat econòmic molt gran.
Són principalment forts a Rocafonda i Cerdanyola.
També a Molins i a Cirera. Som força allà on la gent es reflecteix amb nosaltres. Molts som fills d’immigrants, de gent treballadora. La gent té ganes que gent normal els representi a l’administració, que parli el seu mateix idioma, amb la mateixa claredat. És una necessitat perquè s’ha deixat de fer política de debò. S’ha creat una elit allunyada de la ciutadania i que no treballa per les persones.
Quin és el rival que més els ha de témer?
Els nostres enemics polítics són la dreta neoliberal, és a dir PP i PSOE. El bipartidisme només ens ha portat pobresa i immobilisme. El més important és recuperar un Ajuntament que treballi per la gent. I tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho.
Es veuen a l’alcaldia, per tant.
I tant. Sortirem a guanyar. Amb molts pocs recursos i amb moltes ganes.
Posem que guanyen les eleccions.
Govern en solitari o no?
De moment no hem fet cap pacte, però sí que creiem que els partits han de treballar junts per determinats temes de ciutat. Queden molt descartats els partits de la dreta, evidentment, i els partits xenòfobs, que és una vergonya que siguin al consistori. Això sí, estem disposats a parlar amb tots aquells que defensin polítiques socials.
Una de les possibilitats és que l’Ajuntament quedi fragmentat per l’entrada de nous partits, el que provocaria que el vot quedés molt repartit. És bo o dolent?
Això ens obligarà a parlar i a treballar junts. Evitarà que ningú quedi acomodat a la butaca.
Si Montse Morón és alcaldessa de Mataró, què és el primer que farà?
Revisar els comptes i informar la gent de com estan els números. Hi ha molta opacitat. Hem de reactivar la llei de dependència, s’ha de mirar què ha passat a PUMSA, refer les partides destinades a benestar social i com podem afavorir la creació de llocs de treball. Hem de cuidar els col·lectius de més de 45 anys i els joves. El govern actual s’hauria de preocupar menys pel Carnestoltes i més per la gent.
Però l’Ajuntament no té competència directa per crear llocs de treball.
Però pot incentivar-ho, pot posar de moda i pot implicar les empreses.
Es defineixen comz a polítics del poble, les xarxes socials i Internet són dues eines claus per la seva relació amb l’electorat i considereu que tot això és una nova forma de fer política. Què hi ha més enllà?
Hi ha un moviment social que vol recuperar tota una ciutat a nivell de drets professionals, recuperar les petites empreses, tornar a connectar amb uns pagesos molt oblidats. Volem recuperar els serveis, donar un impuls a un turisme de qualitat i potenciar la cultura.
S’han alimentat del 15M, de la PAH i del moviment contra les preferents. Com concretaran les reivindicacions d’aquests col·lectius, si entren al consistori?
Portant-los al programa. Hem de pressionar els bancs perquè deixin anar habitatges i els cedeixin a la gent, així com comptar quants pisos buits hi ha realment. Volem comptabilitzar les famílies amb fills que hi ha en risc d’exclusió social, que creiem que són unes 200. Ens hem d’ocupar de tot això perquè qualsevol persona que depèn d’un sou pot perdre-ho tot, un dia.
A banda de les polítiques socials, a Mataró hi ha altres àmbits que també els cal una empenta. Hi ha qui parla de reactivar el Port, de potenciar el turisme, de reindustrialitzar la ciutat o de consolidar el Tecnocampus. Què és prioritari, per VoleMataró?
Els donarem molta força a tots ells. I tenim gent molt ben preparada per a fer-ho. Hem de reconèixer que són temes que cal afrontar amb períodes de temps llargs i amb estudis profunds. El més fàcil d’abordar és, sens dubte, el Tecnocampus, perquè ja està en marxa. El Port és un espai molt complicat amb una associació elitista darrere amb qui s’ha de negociar. Reindustrialitzar la ciutat requereix temps, però no només hem de treballar per crear petites indústries, sinó també perquè empreses grans s’interessin per venir a la ciutat.
Parlem de Podemos. Són un dels cercles municipals d’aquesta formació més desenvolupats.
Tenim al voltant de 800 inscrits i les nostres assemblees congreguen al voltant de les 100 persones. Creiem que això és un èxit, per molt que altres partits no ho vegin així.
Pablo Iglesias va assegurar que no volia que formacions municipals es presentessin sota el nom de Podemos. Se senten apartats del projecte estatal?
No, entenc la postura tot i que no la comparteixo. Sóc de la branca més crítica de Podemos, més fidel als discursos d’Echenique o Teresa Rodríguez, que per mi són més democràtics. Però ens presentem tot i així perquè pensem que a Mataró li fa molta falta un projecte així. No podem deixar que les coses segueixin igual quatre anys més. Com a mínim hem de fer pressió o exercir de contrapoder.
El mateix Pablo Iglesias va dir que Podemos no es troba en l’eix dreta-esquerra, sinó en el de dictadura-democràcia. Però en quin punt de l’espectre ideològic els han de col·locar, els electors?
Hi ha una gran majoria de la població afectada per la pobresa, les preferents, les hipoteques, les retallades en educació i sanitat, l’atur, les dificultats per arribar a final de mes. Representem una majoria molt plural i que se sent reflectida en el nostre discurs de defensar tot allò que és públics. La necessitat és el que uneix un ventall tan plural de persones i de gairebé totes les ideologies.
