La Laura Clos Caturla, de nom artístic Closca, tenia de ben joveneta dues aficions: el teatre i l’esport. Així que quan va acabar el batxillerat, va decidir estudiar el grau d'INEF i es va apuntar a l’Aula de Teatre de Mataró, la seva ciutat. Però hi havia alguna cosa que no quallava. “El teatre sempre m'ha agradat molt, però vaig veure que la interpretació no era el que em cridava l’atenció”, confessa.
Va ser gairebé al final de la carrera, durant el seu Erasmus a Bèlgica, quan va trobar el seu lloc. “Vaig anar a visitar l'òpera de Brussel·les (el Teatre Reial de la Moneda) i quan vaig veure els tallers i l’estudi vaig dir: ‘això és el que jo vull fer’”, explica. Poc després, la Laura va entrar a l’Institut del Teatre per estudiar escenografia, i més endavant va fer un màster en Il·luminació Arquitectònica a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Com la majoria d’inicis, el seu també va ser complicat: “Uns 6 o 7 anys de pic i pala sense parar”, apunta. Però estava convençuda que es volia dedicar a l’escenografia “costés el que costés”. “Soc molt tossuda”, admet.
Trencant barreres
Avui la Closca pot dir ben orgullosa que el seu esforç no només ha servit per ser escenògrafa, sinó que també ha suposat un pas endavant en la reivindicació de la dona en la professió. Al juliol va guanyar el Premi Butaca a millor escenògrafa pels 'Jocs Florals de Canprosa', entrenada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya el 2018.
En 25 anys d'història dels premis, ha estat la primera dona a rebre’l en solitari. I “no és que faltin dones”, assegura. “A la meva classe de l'Institut del Teatre érem 10 persones, i només hi havia un noi”, posa com a exemple. En el discurs durant l’entrega dels premis exposava: “Tinc la sensació que per arribar on soc, he hagut de picar molta més pedra que si hagués estat un home. Desitjo que això vagi canviant a poc a poc i que el camí sigui igual per a tothom”.
La Closca té clar que un dels punts d’inflexió en la seva carrera va ser quan va conèixer en Jordi Prat i Coll, justament qui confiaria en ella per dur a terme l’escenografia dels 'Jocs Florals de Canprosa'. “Ell té claríssim que vol apostar per les dones. Ens vam estrenar junts a la Sala Gran del TNC. Això és superatrevit, però si no t'arrisques en l'art, no sé on ho has de fer", valora.
Vivint un moment àlgid
Al juny, formant part d'un equip de quatre persones, la Closca va endur-se el premi a la millor instal·lació de la Quadriennal d'Escenografia de Praga pel projecte 'Prospective actions'.
Actualment, està treballant en la 'Rambla de les Floristes', obra dirigida per Jordi Prat i Coll, que es podrà veure a la Sala Gran del TNC fins al 24 de novembre. A partir del 2020 comencen la gira per Catalunya, i faran parada al Teatre Monumental de Mataró a finals de gener (dia 25 segons el calendari provisional). De l'obra, avança que tot i que es tracta d'un text clàssic en vers, també s'hi troben tocs de modernitat en l'escenificació.
I per a l'any vinent, la Closca també té el repte de muntar l’escenografia de la gala dels Premis Gaudí, la seva estrena en el format televisiu.
APUNTS:
Un objectiu: poder fer òperes o un musical als Estats Units
Una escenògrafa que admiris: l'Anna Viebrock
Última obra com a espectadora: ‘Falaise’, de Blaï Mateu, al Teatre Lliure
Altres aficions: fer esport i viatjar