L'1 d'octubre del 1936, en plena Guerra Civil, naixia l'artista Magda Bolumar. Filla de Caldes d'Estrac, amb només tres anys va mudar-se amb la família a Mataró, ciutat on va estudiar i viure diversos anys. Bolumar ja dibuixava de petita, i amb l'empenta de la seva família va començar la seva formació a l'estudi del pintor Rafael Estrany. "Quan vaig entrar a l'estudi, el Rafael Estrany em va posar un motlle de guix i em va dir que el dibuixés per saber què sabia fer. Ho vaig fer, va quedar molt bé i va veure que realment en sabia", recorda Bolumar.
La mateixa Magda reconeix que aquesta etapa va ser clau en el seu desenvolupament com a artista. Allà va estudiar tota mena de tècniques: oli, aquarel·la, tinta xinesa, llapis, carbó... I va conèixer la importància del color. Més endavant va compaginar-ho amb els estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró, aconsellada pel mateix Estrany, on va conèixer l'escultor Moisès Villèlia, amb qui s'acabaria casant.
Al llarg de la seva vida, la Magda ha viscut en diferents indrets, entre ells París, on Villèlia va estar becat per l’Institut Francès, i a l'Equador, on va estudiar juntament amb Villèlia la cultura de l'ètnia quitu-cara. Uns viatges que han estat molt "enriquidors", assegura. Actualment viu a Molló (al Pirineu), on a l'edat de 83 anys continua pintant i creant.
De la seva època a Mataró recorda especialment el Parc, on diu que anava moltes tardes d'estiu acompanyada de la seva mare i un quadern de dibuix.
Segell personal
Segons Bolumar, "tot artista sempre busca el seu propi llenguatge", i el seu l'ha trobat a través del color i el relleu. A partir dels 60, la Magda va començar a introduir altres materials i va començar a fer els seus primers treballs amb tela de sac, obres conegudes com a "xarpelleres". Unes creacions úniques, les quals eren definides pel crític d'art Alexandre Cirici com "un domini per estrenar, on ningú podia guiar-la i on la imitació era impossible".
La recuperació d'una artista
Magda Bolumar és coneguda artísticament per les seves "xarpelleres"" (obres executades en tela de sac) dels anys seixanta i setanta, però sobretot per ser l’esposa de l’escultor Moisès Villèlia. Com ha passat durant molts anys, la feina de moltes dones ha quedat relegada en un segon pla, oculta sota l'ombra d'un marit.
En els seus inicis, Bolumar va fer diverses exposicions dels seus treballs, però si ens fixem en els més de cinquanta anys que fa que dura la seva activitat creativa, el públic ha tingut poques oportunitats de poder gaudir de la seva obra. És per això que la Galeria Marc Domènech de Barcelona, al número 12 del passatge de Mercader, ha recuperat i presentat un ampli recull de dibuixos inèdits creats per Bolumar entre els anys 60 i 70. L'exposició,
APUNTS:
Una ciutat que li agradaria tornar a visitar: París.
Un artista que admiri: M'encanten els clàssics, com per exemple Francisco de Goya, Fernand Léger o Georges de La Tour.
Un moment clau: l'ensenyança del Rafael Estrany.
Un lloc de Mataró: el Parc.
