El vincle de Luis Tinoco amb el cinema ve de lluny. Tot va començar quan, amb només 8 anys, va aprendre com funcionava el reproductor VHS que el seu pare va portar a casa. “Des de llavors, no he deixat de veure una o dues pel·lícules cada dia”, explica. Poc després, el món de l’animació 3D i els efectes visuals van despertar l’interès d’aquest mataroní. “Hi havia molt poca informació sobre el tema i vaig aprendre de forma totalment autodidacta”, afirma. Un cop superada la majoria d’edat, Tinoco va crear el seu primer estudi, en el qual es va estar 11 anys. De fet, és el mateix temps que porta treballant a Onirikal Studio, empresa que lidera i a través de la qual ha col·laborat en produccions nacionals i internacionals com Hellboy, Benvinguts a la família o El fotógrafo de Mauthausen.
La cara B de les megaproduccions
“Cada any acostumem a estar implicats en una desena de projectes, ja siguin curtmetratges, llargmetratges, alguna sèrie o videoclip; fa temps que no tenim una època tranquil·la”, assegura l’entrevistat. La càrrega de feina és un dels motius pels quals ha de rebutjar certs encàrrecs que un dia sí que va poder acceptar. “Una de les experiències més enriquidores que he tingut al llarg de la meva carrera va ser una estada de quatre mesos a Londres treballant en dos films: Interstellar i Hercules: Thracian wars”, explica. Tinoco reconeix que “en produccions tan grans tot està mesurat al mil·límetre, i et sents com un més de la cadena d’engranatge”. No obstant això, gràcies a aquesta incursió en la cúspide de la ciència-ficció, l’entrevistat va viure en primera persona el secretisme que envolta aquests estudis.
“Ara que comencem a treballar amb plataformes com Netflix o Amazon nosaltres també ens veiem obligats a ampliar el nivell de seguretat de l’empresa amb registres de qui entra i qui surt de les nostres instal·lacions, amb càmeres o, fins i tot, prohibint que entrin mòbils a la sala de producció”, afirma. En aquest sentit, és millor comptar amb bons mecanismes per evitar qualsevol fuga, ja que les multes oscil·len entre els 500.000 euros i el milió.
Amb les idees clares
Luis Tinoco és autor de tres curtmetratges: Ladrones de motores; Malacara, nominat als Goya i als Gaudí, i Caronte, projectat en el marc de la primera edició del festival Panòptic de Mataró. "La meva professió és la de supervisor d'efectes visuals, però en les meves estones lliures escric guions i també dirigeixo", explica. De fet, el seu tercer curt li ha obert les portes a endinsar-se en el món del llargmetratge. "Caronte em va ajudar a defensar el guió de la pel·lícula de ciència-ficció que sempre he volgut rodar i a aconseguir que un productor internacional es fixés en el meu treball", explica el mataroní. Mentre es cuina aquest projecte, Tinoco viu i treballa a la capital del Maresme. "Potser estem perdent feina per no tenir l'estudi a Barcelona, però a canvi guanyem qualitat de vida", assegura.
APUNTS:
Un film en què t'hauria agradat treballar: 'El club de la lucha'.
Un projecte somiat: Dirigir un film d’animació, un western i un de ciència-ficció.
Un inconvenient de la teva professió: L’estrès i la responsabilitat.
I un avantatge: No t'avorreixes mai.
