Mercè Bellido, Blancaneus i fada

La Mercè, a la carrossa

“Jo tenia vuit anys i anava amb la meva àvia a veure Els Pastorets i totes les obres que es feien a la Sala Cabanyes”, diu Mercè Bellido. Recorda que li va dir a la seva àvia que ella hi volia sortir. “Com és del centre i coneix molta gent, no sé com s’ho va manegar que l’any següent em va apuntar i vaig sortir”, diu Bellido. Des de llavors mai s’ha deslligat de la Sala Cabanyes.

Els seus primers passos dalt dels escenaris van ser entre la multitud de pastors de l’obra nadalenca. Amb el temps va descobrir que feien cursos de teatre i cada cop es va involucrar més en el teatre amateur. De pastora, va passar a ser l’Àngel Gabriel i d’aquí a altres obres amb papers cada cop més importants. “El meu moment més àlgid va ser quan vaig fer de Blancaneus, jo tenia quinze o setze anys, era el 94 i quan es va fer la reposició, l’any 99, jo feia de Blancaneus i el que feia de príncep era el meu futur marit”, diu Mercè Bellido, mentre riu. No és d’estranyar, doncs, que afirmi que la Sala Cabanyes és per a ella com una segona família.

Ara mateix a la sala Cabanyes s’hi representa la Ventafocs. Aquesta vegada, Mercè Bellido és la fada madrina. “No és una fada corrent, està molt anada, és fantàstica, genial, inspirada una mica en el cancan, fora de context però és molt feliç, vola i està als núvols, tot és meravellós... tinc un paper molt lliure”, afegeix l’actriu. L’obra, dirigida per Antoni Blanch, es farà fins el 16 de juny.

Pel què fa a l’aspecte laboral, Bellido no s’ha dedicat al teatre, tot i que sempre ho ha volgut. “Els meus pares no entenien que volgués anar a l’institut del teatre i em van fer estudiar primer”, descriu. Va deixar la carrera d’empresarials i es va bolcar al món laboral. Però assegura que res és impossible i que mai és tard per somniar.

“Molta exigència”

“Fem teatre amateur, per amor a l’art però el nivell és professional”
La sala Cabanyes és el referent de producció teatral de la ciutat. Hi participa molta gent i tothom cobra el mateix: res. Però això no vol dir que no es prenguin seriosament les obres de teatre. Més aviat al contrari, segons explica Bellido. “Fem teatre amateur, per amor a l’art, ningú cobra res, però tenim un nivell d’exigència molt bèstia que no es correspon amb el teatre amateur sinó el teatre professional”, opina l’actriu. Aquesta exigència es tradueix, per exemple, en els assaigs. “Tenim molt assumit que s’ha d’assajar els vespres encara que faci mandra i a mesura que s’apropa la data d’estrena, també s’ha d’assajar els caps de setmana”, diu. Assegura que en lloc d’un sou ella rep allò que el públic li transmet i  la satisfacció de fer una bona feina.

APUNTS

Defineix-te
Extravertida, sincera i m’agrada fer les coses fàcils, la vida ja és prou
complicada.

Un llibre
“Els pilars de la terra”, de Ken Follett

Una pel·lícula
“Braveheart”, de Mel Gibson.

Un viatge
Noruega.

Una actriu
Més que actriu, cantant: Sara Brightman i Céline Dion

Un somni
Immediat, tenir feina però un somni és que la meva família siguem feliços i no ens falti mai de res als meus fills i al meu home.