L’estrena del penúltim espectacle de Sala Cabanyes per aquesta temporada 2018-2019, dirigit per Joan Peran, ha tingut lloc durant els dos primers caps de setmana de maig, amb sis funcions, al Centre de Creació d’Arts Escèniques de Can Gassol. Un fet que, per si sol, ja és una bona notícia. Perquè la dimensió associativa que té la secció teatral del Centre Catòlic i el seu potencial artístic i tècnic necessiten estar generant constantment diverses produccions simultànies, cosa que no sempre té cabuda en les dues sales d’exhibició de l’entitat. Per això la nova anada a la nau del carrer de Prat de la Riba és alhora un símptoma de dinamisme i una raó afegida que dona sentit a aquest equipament municipal.
Repartiment variat
Peran, que el 2017 ja hi havia posat en escena ‘Demà coneixeràs en Klein’ del mataroní Toni Cabré, ara hi ha tornat amb ‘Lluny de Nuuk’ del dramaturg, guionista i director Pere Riera, nascut a Canet de Mar. Per a l’ocasió, i perquè es tracta d’una peça molt coral, ha disposat un repartiment que ajunta actors i actrius més bregats amb d’altres de més novells o que fins ara només havien pogut fer papers secundaris. Una combinació singular que comporta dificultats, però que té el valor de donar embranzida a més noms que els habituals del gran planter intergeneracional de la Sala.
De Pere Riera els espectadors mataronins assidus al Monumental ja tenien coneixement d’altres obres seves que s’hi han representat: ‘Desclassificats’, el maig de 2011, ‘Barcelona’, el setembre de 2013, i ‘Infàmia’, el maig de 2017.
Tonalitat tragicòmica
‘Lluny de Nuuk’ és anterior a totes tres. Va ser escrita l’any 2010 per encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya dintre d’un projecte de promoció d’autors actuals i va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral. Amb tons de tragicomèdia, presenta les entranyes d’una família benestant propietària d’una fàbrica de caramels. És el dia del casament de l’única noia de quatre germans i tot el que passa entre la parentela durant l’estona prèvia a la cerimònia fa que emergeixin les misèries interiors de la llar i de l’empresa, totes dues marcades per l’aire patriarcal. Enveges, frustracions, ruptures, ambicions, deslleialtats i banyes diverses fan evolucionar l’argument cap a un entrellat amb tant de mullader que bé podria donar peu a un d’aquells serials televisius de nissagues i tripijocs. D’aquesta manera, entre embolics i cops d’efecte, es va afeblint la consistència de l’acció dramàtica per acabar essent no massa més que una comèdia de saló.
Partint d’aquest material escènic i amb un dispositiu senzill, Joan Peran ha procurat donar joc als seus nou intèrprets en un muntatge sense protagonismes que, bo i la voluntat que tothom hi posa, s’aboca inevitablement a un ritme irregular i a un resultat discret. Vist així, el ‘Lluny de Nuuk’ de Can Gassol pot semblar un exercici de poca volada. Però no, aquest no ha de ser el balanç concloent. Perquè amb una visió de més perspectiva és una embranzida que aporta molts indicis d’enlairament.
