El quart espectacle inclòs a l’actual programació del Teatre Monumental ha estat ‘La visita de la vella dama’, de Friedrich Dürrenmatt, un muntatge de la companyia Farrés Brothers dirigit per Jordi Palet que es va estrenar l’octubre passat al Festival Temporada Alta.
Dürrenmatt (1921-1990) és un escriptor suís en llengua alemanya que es va distingir com a autor dramàtic, narrador, autor de guions radiofònics, director d’escena i pintor. Les seves principals peces teatrals s’inscriuen en el corrent de la paràbola grotesca, que ofereix una mirada a les xacres de societat moderna sota un prisma de desengany i d’humor negre.
Iniquitat
Escrita el 1955, ‘La visita de la vella dama’ va significar el reconeixement de l’autor com a dramaturg de dimensió internacional. L’argument presenta la situació de greu declivi econòmic de Güllen, una vila imaginària. Els seus habitants esperen treure profit del retorn, després de molts anys, d’una antiga veïna que s’ha fet multimilionària. Ella ofereix efectivament una suma immensa de diners on tots hi podran sucar, però exigeix a canvi una venjança: l’execució de l’home que de jove la va deixar embarassada, la va abandonar i va motivar que hagués de marxar avergonyida del poble, abocada a la mala vida. Es tracta d’una pretensió totalment contrària a dret, però l’afany de lucre anirà tergiversant la consciència i els escrúpols ètics de tothom i acabarà propiciant la mort de l’afectat. L’obra, doncs, constata el caràcter voluble de la justícia, que sempre es decanta a favor de qui és capaç de comprar-la.
Els Farrés Brothers són una companyia de prestigi especialitzada sobretot en teatre per a públic familiar fet amb titelles, objectes i material de gran capacitat expressiva. A la producció d’ara, adreçada als espectadors adults, han optat per esporgar el text original de Dürrenmatt i reduir molt el nombre de personatges. Fan pivotar la interpretació sobre una actriu i un actor per als dos rols protagonistes i la complementen amb un conjunt de titelles de dimensió humana per a la resta de papers. Es tracta d’una aposta de risc que té, potser, l’interès estètic i al·legòric dels titelles com a visualització burlesca de la inconsistència moral i la submissió gregària dels vilatans de Güllen a l’atractiu del diner i del consum. Però la temptativa de seguida perd vigor i ritme, perquè la falta d’una sintaxi adequada entre els diferents llenguatges que hi volen fer jugar la torna carregosa. Ni el mèrit d’una esforçada Vicky Peña, ni el gràcil additament de la música que hi aporten en directe Adrià Bonjoch a la guitarra i Pep Coca al contrabaix aconsegueixen compensar les mancances de fons.
Una representació precursora
Fa molt de temps, durant el decenni d’entre mitjans els anys seixanta i setanta del segle passat, Dürrenmatt va tenir un període de predicament a Catalunya i a l’estat espanyol, principalment en els col·lectius del que llavors s’anomenava teatre independent. Entre ells va destacar el Grup de Teatre Xaloc de Mataró, amb seu al Casal del carrer de Bonaire. Per això cal consignar que el maig de l’any 1970 ja va representar a la ciutat precisament ‘La visita de la vella dama’ amb un singular treball col·lectiu encapçalat per Carles Maicas.
