Del 7 al 16 de juliol, quasi a tocar de Les Santes, Can Gassol ha acollit l’estrena amb sis representacions de ‘Demà coneixeràs en Klein’, la producció amb què Sala Cabanyes ha posat un punt final oportú a la temporada culminant del seu centenari, si s’ha de fer bo aquell enunciat proverbial de Shakespeare que diu que tot va bé si acaba bé. Amb aquesta obra del dramaturg local Toni Cabré que ha dirigit Joan Peran també ha arribat a bon terme l’actual cicle “Fet a Mataró”, amb què l’Ajuntament ha fomentat des del febrer fins ara deu espectacles de teatre, música i dansa relacionats amb companyies o artistes vinculats a la ciutat. La millor evidència positiva del cas és que l’autor, el director, les actrius, l’equip creatiu i tècnic i l’entitat promotora són mataronins.
Cabré entra al repertori
Amb aquest ‘Klein’, en certa manera, Sala Cabanyes corregeix també una anomalia. Perquè costava d’entendre que la poderosa factoria teatral del Centre Catòlic, que amb la seva existència secular exhibeix un repertori de més de cinc-centes obres i ha dut a terme dos milers llargs de representacions, fins ara no hagués portat mai a escena cap peça de Toni Cabré. Un home iniciat i vinculat a la casa per raons personals i familiars, actiu en el panorama de la dramatúrgia catalana des de 1985 i autor de vint-i-cinc textos, un bon nombre dels quals guardonats i representats, bé en circuits professionals, bé en l’àmbit amateur.
‘Demà coneixeràs en Klein’, que es va publicar l’any 2008, s’insereix de ple en un univers temàtic molt present en les obres de Cabré: la depredació que el sistema capitalista exerceix arreu, la inhumanitat que li és consubstancial i la insolvència moral amb què contamina les relacions entre les persones. Narra l’assetjament laboral a què és sotmesa una executiva d’una gran empresa després d’una tràgica baixa maternal. Relegada a un despatx buit i sense cap feina assignada, per revenjar-se aprofitarà les pràctiques corruptes que s’utilitzen en el negoci per aconseguir contractes públics. La complicitat interessada i la cobdícia de la seva exsecretària, que aspira a desplaçar-la, origina un joc d’enganys recíprocs, en què despunta també una jove becària i on la dona de la neteja fa de contrapunt. L’evolució de l’ambient enverinat de la trama està ben armada amb diàlegs precisos carregats d’intenció, tocs d’humor àcid o d’ironia subtil i algun gir inesperat, com és habitual en Cabré.
Experiència vàlida
El muntatge que ha pilotat Joan Peran té un enfocament diàfan, començant per l’escenografia dissenyada per Jordi Bonnemaison, que entre materialitat i simbolisme expressa la ruïna moral d’un espai concebut per al confinament. També hi ajuden la il·luminació, les caracteritzacions, el vestuari mutant i les falques de suport musical. Pel que fa a la interpretació, Carla Alegre, Eva Canals, Montse Cusachs i Marga Selva, amb matisos, responen bé a uns personatges que particularitzen amb rivets arquetípics. Bon balanç, per tant. Per a Sala Cabanyes el valor d’aquesta experiència hauria d’anar més enllà del simple aprofitament de Can Gassol perquè s’està rehabilitant el seu vell teatre de la Riera. Fa dos anys, amb la ‘Medea’ d’Esteve Albert, Carles Maicas va obrir un camí que hauria de tenir continuïtat regular. I és que la versatilitat de la nau municipal del carrer de Prat de la Riba pot ser una plataforma útil i un bon aparador per al gran potencial de la secció teatral del Centre Catòlic, sobretot en produccions de formats que fan de mal encabir en l’estructura a la italiana de la seva sala gran o en les estretors i la disposició plana de la Saleta.
