Si les representacions de l’exquisida obra de Pere Anglas ‘Carles & Belisa’ que s’han fet al Museu els dissabtes i diumenges de setembre, en el marc de l’exposició sobre el Mataró de 1714, ja han constituït un boníssim aperitiu de la temporada de tardor, el darrer cap de setmana la cartellera de la ciutat ha servit tres plats teatrals alhora. Una bona arrencada.
Dissabte al Monumental començava el nou cicle de la seva programació estable, que aquest trimestre du el lema “Teatre i compromís”. Hi va actuar la companyia Camut Band amb l’espectacle ‘Sonoritats’. L’endemà a Can Gassol es presentava també ‘Glofusss!’, el primer muntatge d’una nova sèrie amb la denominació “Fet a Mataró”, el referent que distingeix els treballs de joves artistes vinculats a la ciutat que fan residència al Centre de Creació d’Arts Escèniques situat a la nau del carrer de Prat de la Riba. Simultàniament, a la Sala Cabanyes es reprenien les funcions de ‘La Bella Adormida’, que amb direcció de Marc Abril ja s’havia pogut veure els passats mesos de maig i juny.
Més que claqué
‘Sonoritats. Tap Dance & Rhythm of Sounds’ va fer una bona entrada al Monumental. És una producció de Camut Band, una companyia catalana reconeguda internacionalment que des de 1994 experimenta propostes de ritme i ball partint de la tècnica del claqué, però amb un estil propi que depassa de molt els estàndards habituals del gènere. La recerca és una constant de la seva manera de fer, així com la formació de ballarins joves i l’ús de noves tecnologies. En l’espectacle de dissabte, una bateria, un teclat, l’ús de la veu, el cant i diferents percussions, que van des del soroll d’unes carbasses fins al batec amplificat dels peus dels ballarins sobre diferents superfícies, creen un espai sonor original que permet coreografies amb solos, duets o de conjunt que transiten des de la subtilitat quasi íntima a l’esclat d’una energia desbocada que s’encomana a l’espectador.
Treball inacabat
La proposta que amb el títol complet de ‘Glofusss! El conte del globus vermell’ el duo artístic que formen Bertus Compañó i Maria Garriga van mostrar diumenge a Can Gassol té tota l’aparença d’un treball en procés. Interessant pel que fa a la cerca de llenguatges i a la diversitat de recursos escènics que posa en joc, desenvolupa una peculiar crítica de l’infantilisme, la banalitat i el desengany presents a les convencions socials dels temps que corren, tot i que s’entrebanca en una espiral massa plena de recurrències. D’entre les seves troballes hi ha la consecució d’un ambient naïf, irònic i surrealista. També la música original de Joan Cot que l’embolcalla. Li convé, però, una mirada externa i una pràctica més exigent de dramatúrgia i de dicció.
Teatre familiar amb tradició
Quan mesos enrere, pels volts de la Fira, Marc Abril va posar en escena amb èxit ‘La Bella Adormida’ no va fer res més que inserir-se en la llarga tradició i la contrastada solvència del Centre Catòlic en matèria de teatre familiar. La fórmula del bon resultat és inexorablement la pròpia de la casa. Amplitud de l’elenc artístic, competència de l’equip tècnic, estètica característica i reiteració d’un repertori sabut són factors que, ben combinats, permeten connectar eficaçment amb un públic fidel. No és d’estranyar, doncs, que l’adaptació del clàssic de Charles Perrault sobre les vicissituds de la filla del rei Enric i la reina Elisabet amb la fada Malèfica, el príncep Eduard i les tres fades bones hagi estat triada per la Sala Cabanyes per encetar la temporada actual. Inspiracions Walt Disney i una volguda profusió d’efectes especials fan que, més enllà de consideracions artístiques, el producte satisfaci sobradament les expectatives de la seva parròquia habitual.
