Elogis. Se’n deuen merèixer aquests arenyencs per fer el que fan, i se’n deuen merèixer uns quants. El Clap va voler fer anys amb Relk, grup d’aquells en què no és difícil etiquetar però sí que perd essència amb la catalogació. Una mica de tot i massa de res, però no en el sentit de potinga malèfica on hi cap tot, aquí els gustos van coordinats i la musicalitat pròpia preval i impera entre els camps tocats. Tant pot l’electrònica minimalista com aires de tranquil·litat on els cools hi trobarien chill, com pop –en essència i profunditat– com més animació i melodies trenades que poden evocar negritud musical. El piano dóna personalitat, la veu de la cantant remata a gol per l’escaire.Relk és majoria d’edat. Potser el símil collaria amb el d’un adult d’aquells que recuperen la il·lusió després del desengany de fer-se gran. Evoquen la natura, gaudeixen dels petits plaers, una mica de filosofia Capità Enciam, sigui dit amb respecte i admiració. Però més enllà de la veu magnífica de la seva cantant, de l’atmosfera pròpia que creen i d’una musicalitat envejable, el que paga la pena de Relk és la poesia. Elevada, accentuada i alhora nua. No és una contradicció, ni molt menys, és purament el que hi ha darrera una proposta rigorosa, descalça i ferma com és Relk, on la passió, el missatge, la llibertat, cert misticisme i la naturalesa són les cinc piques de la seva particular estrella.Aire kitschI amb aquest aire a respirar, que és kitsch sense caure en excés en el cofoïsme, Relk va dominar la nit. A plaer. Poema rera poema, nota rera nota. Va ser certament un aniversari diferent. Tornem-hi amb la majoria d’edat. El Clap abans celebrava anys amb festes de disbauxa, amb farres cerveseres, amb actitud punk. Relk va ser oposat, com les celebracions més adultes, de dinar i conversa enlloc de sopar i sangria. Una altra manera de fer, amb Relk va ser amè i interessant. Un grup a reivindicar des del Maresme musical. Perquè d’Arenys només n’hi ha un i és Arenys de Munt. Elogi musical de la llibertat de la poesia
Relk dóna el seu toc a l’aniversari del Clap més “kitsch”
Elogis. Se’n deuen merèixer aquests arenyencs per fer el que fan, i se’n deuen merèixer uns quants. El Clap va voler fer anys amb Relk, grup d’aquells en què no és difícil etiquetar però sí que perd essència amb la catalogació. Una mica de tot i massa de res, però no en el sentit de potinga malèfica on hi cap tot, aquí els gustos van coordinats i la musicalitat pròpia preval i impera entre els camps tocats. Tant pot l’electrònica minimalista com aires de tranquil·litat on els cools hi trobarien chill, com pop –en essència i profunditat– com més animació i melodies trenades que poden evocar negritud musical. El piano dóna personalitat, la veu de la cantant remata a gol per l’escaire.Relk és majoria d’edat. Potser el símil collaria amb el d’un adult d’aquells que recuperen la il·lusió després del desengany de fer-se gran. Evoquen la natura, gaudeixen dels petits plaers, una mica de filosofia Capità Enciam, sigui dit amb respecte i admiració. Però més enllà de la veu magnífica de la seva cantant, de l’atmosfera pròpia que creen i d’una musicalitat envejable, el que paga la pena de Relk és la poesia. Elevada, accentuada i alhora nua. No és una contradicció, ni molt menys, és purament el que hi ha darrera una proposta rigorosa, descalça i ferma com és Relk, on la passió, el missatge, la llibertat, cert misticisme i la naturalesa són les cinc piques de la seva particular estrella.Aire kitschI amb aquest aire a respirar, que és kitsch sense caure en excés en el cofoïsme, Relk va dominar la nit. A plaer. Poema rera poema, nota rera nota. Va ser certament un aniversari diferent. Tornem-hi amb la majoria d’edat. El Clap abans celebrava anys amb festes de disbauxa, amb farres cerveseres, amb actitud punk. Relk va ser oposat, com les celebracions més adultes, de dinar i conversa enlloc de sopar i sangria. Una altra manera de fer, amb Relk va ser amè i interessant. Un grup a reivindicar des del Maresme musical. Perquè d’Arenys només n’hi ha un i és Arenys de Munt. 
