Un festival com el Cruïlla ens ha de deparar més que les primeres espases que copen les banderetes de les faroles i les portades del programa. Ens ha de donar a més dels Khaled, Mercé o Femi Kuti sorpreses com va ser el concertàs de Tiken Jah Fakoly a la sala Clap, el dijous 29. Va ser el primer de quatre dies intensos de concerts i potser va ser la millor notícia que ha donat fins ara l’edició 2006 del festival de La Casa de la Música. La sala, a poques desenes del ple total, va tenyir-se al gris del fum dels porros i al tricolor reggae en una vetllada insuperable, presidida per un ambient festiu de gran calat en la que l’Àfrica negra, en aquest cas del Senegal també tricolor, va fer un crit de ràbia a través de l’art musical.Lliçó de reggae i de les bones. La veu tempestiva de Tiken Jah Fakoly va rebotar temàtiques llibertàries del seu continent i va oferir juntament amb un acompanyament luxós i tan satisfactori com l’atmosfera cannàbica un seguit de temes que van obligar la claca a moure’s, a esvalotar-se, a vanagloriar-se de l’oportunitat viscuda i a acabar corejant temes com “Tonton d’America”, un monument al bon gust, o el propi nom de l’artista. La mescla de públics, des de sud-saharians a curiosos, passant per rastafaris, okupes, hippies i demés, va acabar de donar dimensió de grandesa a un concert dels que fa Cruïlla, entenent la funció d’aquesta figura vial del nostre urbanisme. Per força, per varietat, per riquesa i per art, la música que es va sentir va ser colossal. Tiken Jah Fakoly sorprèn amb el millor reggae africà
El Clap s'estrena escenari del Cruïlla amb un gran concert
Un festival com el Cruïlla ens ha de deparar més que les primeres espases que copen les banderetes de les faroles i les portades del programa. Ens ha de donar a més dels Khaled, Mercé o Femi Kuti sorpreses com va ser el concertàs de Tiken Jah Fakoly a la sala Clap, el dijous 29. Va ser el primer de quatre dies intensos de concerts i potser va ser la millor notícia que ha donat fins ara l’edició 2006 del festival de La Casa de la Música. La sala, a poques desenes del ple total, va tenyir-se al gris del fum dels porros i al tricolor reggae en una vetllada insuperable, presidida per un ambient festiu de gran calat en la que l’Àfrica negra, en aquest cas del Senegal també tricolor, va fer un crit de ràbia a través de l’art musical.Lliçó de reggae i de les bones. La veu tempestiva de Tiken Jah Fakoly va rebotar temàtiques llibertàries del seu continent i va oferir juntament amb un acompanyament luxós i tan satisfactori com l’atmosfera cannàbica un seguit de temes que van obligar la claca a moure’s, a esvalotar-se, a vanagloriar-se de l’oportunitat viscuda i a acabar corejant temes com “Tonton d’America”, un monument al bon gust, o el propi nom de l’artista. La mescla de públics, des de sud-saharians a curiosos, passant per rastafaris, okupes, hippies i demés, va acabar de donar dimensió de grandesa a un concert dels que fa Cruïlla, entenent la funció d’aquesta figura vial del nostre urbanisme. Per força, per varietat, per riquesa i per art, la música que es va sentir va ser colossal. 
