Com va néixer un projecte tan singular?
Som un grup de característiques silvestres, un projecte que no té un recorregut normal. Jo no he estudiat música sinó que la meva vinculació era a partir del col·lectiu "Compartir dóna gustet' que lligava la música tradicional i el món digital. A través d'en Marc Sampere, per una gravació que havíem de fer, ens vam posar en contacte en Marcel Bagés i jo, que sempre havia cantat. Ens vam conèixer i vam començar a funcionar.
Sou un grup de directes, sense cap disc editat i amb dos EPs. Un cas curiós.
Som els primers sorpresos de veure la bona acollida que estem tenint sobretot perquè veiem molta gent que sintonitza amb la nostra manera d'entendre la música i sobretot d'explicar coses a partir d'aquesta. Nosaltres hem fet dos EP però el segon només es pot comprar als concerts. Se'ns pot escoltar al Bandcamp, però. Estem anant a poc a poc tot i l'embranzida del projecte i veiem les nostres creacions com fotografies del moment, no com a cançons d'un disc. De cara a la primavera esperem fer el nostre debut pròpiament dit.
Quina etiqueta musical us escau? Com us definiu?
M'agrada més que la gent ho digui. Les etiquetes no parlen del que contenen, sinó que parlen de la persona que la posa. Depèn del que hagis escoltat, del que a tu t’agradi, del que et remeti la nostra música. Ens n'han posat de molt diferents i ens agrada. Nosaltres busquem treballar sense límits, obrir els discursos, les paraules, les maneres. Les etiquetes a vegades t’asfixien més que no pas deixar-te obrir.
Treballeu en base al concepte de "remescles". Què vol dir?
Nosaltres treballem amb arxius de tradició oral i fonoteques i fem cançons a partir d’això. Ens agrada reivindicar les músiques d'autoria col·lectiva i treballem en aquesta ambigüitat volguda. Nosaltres fem remescles, no fem versions, no fem originals. Fem remescles de cançons que ens arriben i les deixem anar, sempre amb llicència lliure creative commons. Creiem que així fem valer el fet que les cançons siguin col·laboratives en un moment en què tot ens empeny a pensar en l’individualisme. I ho fem sense tenir una idea de poble romàntica, sinó que busquem com aquestes cançons ens poden interessar avui, al nostre món, abordant-les sense ortodòxies, sense que cap variació les hagi de desvirtuar.
Per tant canvieu aquestes cançons tradicionals?
Les remesclem. És que el concepte és aquest. Creem cançons a partir d'altres. Per exemple afegeixo lletres meves a una melodia o agafem parts tradicionals i de cop i volta la capgirem. Busquem que tonades, idees, lletres o referències ens siguin útils avui. Omplo de present creacions que vénen del passat. No hi ha un nom millor que remescla, que sembla el remix digital però ens serveix per donar vida a aquesta música antiga. També és una idea relacionada amb els propis béns comuns.
