Els Brams són tres dècades després, el mateix grup rabiosament rebel, impresentable, combatiu i berguedà del primer dia. La setmana passada van fer una estada al Clap de Mataró i dijous Sant trencaven el silenci protocol·lari de la nit per oferir el primer directe de la nova gira en una sala amb mitja entrada sobrada. Amb més vent i més canes però sense que es noti el pas del temps, el repertori va anar de les dues cançons noves que estrenaven fins als himnes de sempre com ‘L’Últim Tirabol’ o ‘Sempre Més’. El grup de Titot i David Rosell no ha begut del sant grial, però l’actualitat sembla haver-los dotat d’una vigència quasi eterna. La mateixa de la lluita per l’alliberament nacional de la que són banda sonora.Una estada de Brams és com un stage d’un equip de futbol?La metodologia és la mateixa, una estada que es fa per explotar la concentració de tots els integrants del grup ja que sovint es fa més feina en quatre dies d’stage que no pas en dos o tres mesos d’assajar un cop a la setmana. Fa molts anys que funcionem així i ens serveix per definir el repertori, l’ordre, etcètera. L’stage ens serveix per fer un símil de directe amb els tècnics de llums i so, no estem al local d’assaig, ja estem de cara a la gent però sense gent. L’objectiu és que el primer concert sigui amb el directe ja rodat.I per què el Clap i Mataró?Per infraestructura. El Clap ens permet fer això, hi ha les condicions i ofereix aquest servei i a més a més el darrer dia podem fer un concert, el primer concert de gira. A més cal estar prou lluny de casa perquè t’hi vulguis quedar a dormir. És important no tenir temptacions d’anar a dormir a casa. Sopes, fas el cubata i la timba amb la mateixa gent amb la que l’endemà esmorzes i tornes a treballar. No et permet desconcentrar-te.Estreneu dues cançons al concert de Mataró. Què hi trobarem?Les cançons les escoltarà el públic de Mataró fins i tot abans de penjar-les a internet. Fem aquest doble avançament com a promoció del nou disc que gravarem a l’agost-setembre, ara que ja les tenim. Són dues cançons per motivar la gira, per tenir quelcom nou a explicar a la gent.
Estan en bona forma els Brams?Estem en molt bon moment. Quan hem tornat estem molt millor que abans. Les gires són més potents ara, tot i que l’edat casca i no és el mateix tenir vint anys que quaranta. Però de la mateixa manera el fer rock’n’roll et permet seguir-te sentint jove amb aquesta edat, et dóna un plus. Amb la meva edat no em veuria fent el mateix esforç en una mina, però en un concert, tot i implicar molt desgast i molta concentració, et dóna una altra cosa, és tant xulo que ens permet seguir.Obrint Pas plega veles i Brams treu disc. Serveix com a prozac?Ja he dit als Obrint Pas que segur que són dels que pleguen per tornar. Segur que faran altres coses que també ens ompliran. Entenc el seu moment perquè hi he passat, perquè a nosaltres ens va passar. Després vam descobrir que això és el que ens agradava i que mentre el cos aguanti i la gent t’escolti val la pena seguir, perquè és allò que et fa sentir bé. En el nostre cas quan vam fer la gira del 2010 no esperàvem trobar una nova generació. Nosaltres vam plegar perquè ens donava la gana i vam tornar pel mateix motiu i ara estem funcionant la mar de bé. Sabem que no farem cap indignitat però mentre tinguem coses a explicar, hi serem.Segueixes igual de productiu fent cançons?Sí, tot i que ara és més difícil fer-ne perquè en el nostre cas sempre havíem lligat les cançons amb la realitat. Ara l’actualitat va a tota hòstia i és molt perillós perquè el procés de fer una cançó, de lletra, música i gravar pot anar als tres mesos i en aquest temps tot pot haver canviat com un mitjó i deixar aquella cançó totalment obsoleta.Les lletres actuals de Brams són més o menys actuals ara, amb el moment actual de la política catalana?Hi ha cançons que cantem que estan totalment fora de l’actualitat i d’altres que potser s’han revitalitzat. Per exemple a ‘El President’ parlem de 20 polítics i tots estan retirats menys en Duran i Lleida, que em sembla que més aviat deixarem de cantar nosaltres que no pas ell de fer política. Jo crec que ningú de menys de 30 anys coneix els polítics de qui parlem. Molts cops ens trobem amb coses així, que parlem en un registre que no és l’actual però també creiem que fem història d’un moviment, d’un procés i d’una història del país. El nostre repertori és com un museu de la història de la revolució.Les dues noves cançons de què parlen?L’una té relació amb l’estafa immobiliària i financera que ara amb l’embranzida de les PAH està de plena actualitat. És una versió dels Madness que es diu ‘agafada pels ous’. L’altra la vaig trobar d’apunts antics i l’he feta perquè és molt actual. Fa referència a la gent que és extremadament incrèdula i que sempre donen les coses per impossibles. Fa 20 anys donaven la independència per impossible i ara s’hi han apuntat i ens diuen que un altre model d’estat és impossible. Si hem arribat aquí és perquè vam tenir els collons de somiar que tot era possible i si hem arribat on som ara no ens podem aturar. És una resposta a la gent paternalista que ara s’ha apuntat a allò en el que sempre s’hi va cagar.Els Brams són el braç armat musical de la CUP?Sempre m’ha anat bé explotar la modèstia. La meva lluita política se circumscriu a l’Ajuntament de Berga i no vull assumir res més. Amb els anys he après que no es pot ser heroi tota la vida. Potser heroi una setmana o quinze dies, perquè qui ho pretén ser tota la vida es fot una hòstia i tothom s’acaba cagant amb ell. Es pot ser heroi per una acció però no per una manera de pensar. Tinc clar això i no pretenc res més que explicar coses des del meu punt de vista. Res més.Has tingut força relació amb Mataró i el Maresme. És un territori especial per a tu?És una de les comarques amb les que hi tinc lligams i experiències, així com molts amics amb els que hem fet coses importants a nivell de país. Recordo per exemple que va ser en un concert a Mataró que vam anunciar amb la gira del 2010 que no acabàvem, era un dels últims concerts i vam decidir-ho en assemblea sopant a l’Atzucac. Mica en mica hem anat fent lligams amb aquesta terra. La cançó ‘Pirata Somalí’ la vaig escriure a Sant Pol, per exemple. El Maresme és ple de llocs amb complicitats. És un lloc que m’agrada i que estimo. Hi ha una cançó que es diu ‘Poca traça’ i que diu quan a Berga rego els rosers al Maresme es desborden les rieres. És resultat de tants anys de conèixer gent i sentir-m’hi a gust.
