El Teatre Monumental fregava el ple amb moltes ganes de rebre la revelació del Jazz català en el segon concert del 8è Cicle de Músiques Tranquil·les, i va gaudir d’una vetllada en la que la carismàtica veu d’Andrea Motis i el magnífic embolcall musical tramat per Joan Chamorro i els seus tres acompanyants, semblava transportar al públic assistent a un club de jazz de Nova York. Presentant el seu segon àlbum “Feeling Good”, però potser interpretant més temes del primer treball de l’any 2010, el repertori passava del jazz vocal al swing, passant per la bossa-nova o el blues, amb la mateixa suavitat que la veu de l’Andrea cantava els temes.
El que sorprèn més d’entrada, evidentment, és que una noia de disset anys interpreti clàssics com “My Funny Valentine”, “My Baby Just Cares For Me” –popularitzada per Nina Simone–, o “Moon River” amb la solidesa i seguretat que ho fa Andrea Motis –a part d’intervenir també amb la trompeta i el saxo–, però és que a més els quatre músics que l’acompanyaven sobre l’escenari tenen una qualitat fora de sèrie. Joan Chamorro –al saxo i al contrabaix–, Ignasi Terraza –al piano i teclats–, Josep Traver –a les guitarres– i Esteve Pi –a la bateria– van demostrar amb escreix el seu talent i la seva dilatada experiència, exhibint un domini extraordinari dels seus instruments amb grans “solos”.
Veu embriagadora
La veu embriagadora de Motis –costa associar-la a una noia que encara no té la majoria d’edat– sembla sortida directament d’un local de Chicago dels anys 20, dels carrers de Nova Orleans o d’un club de Harlem de mitjans del segle XX, ja que es fa seus els estàndards de jazz més populars. Si continua amb aquesta evolució, sobretot envoltada de músics d’aquesta talla que la facin progressar, ben segur que en properes visites haurem de comprar l’entrada amb molta més antelació si volem emocionar-nos amb la seva música.
