Dos artistes de gran qualitat, que s'estan obrint pas ràpidament dins l'escena catalana, van coincidir la passada nit de dissabte al Clap, dins del cicle de Músiques Tranquil·les que enguany arriba ple de propostes interessants. Per a ambdós, aquesta suposava la seva segona visita a Mataró; Joana Serrat havia actuat al Públic però en format duet el passat mes d'octubre, i Joan Dausà i els Tipus d'Interès, per altra banda, havien actuat a Privat el mes de Juliol dins el Cicle.CAT. En aquesta nova visita, les dues bandes, han demostrat la seva evolució.
Joana Serrat va arribar amb tota la banda al complet, oferint un concert folk-indie amb un to molt íntim, però que va aconseguir sorprendre i captar l'atenció d'una part del públic, que cal dir que majoritàriament esperava Joan Dausà. La cantant i compositora de Vic, amb una veu molt delicada i especial que recorda a Russian Red, va presentar els temes del seu darrer àlbum doble 'The relief sessions’. En aquest treball, Joana Serrat, que combina l'anglès i el català a les seves cançons, pretén mostrar-se a si mateixa i les seves influències nord-americanes (com Bob Dylan) després d'una època d'introspecció i recerca personal.
Dausà enlluernaA continuació, Joan Dausà va enlluernar els assistents des del minut 1, iniciant el concert ell sol amb el seu piano dalt de l'escenari amb 'Si me'n vaig abans…', una cançó inèdita molt emotiva, que no va deixar a ningú indiferent. Per tal de començar a repassar totes les cançons, entren a escena 'Els Tipus d'interès', la formació musical del directe, que és diferent de la del disc: Pere Ruiz (baix), Eloi Isern (guitarra), David Romero (bateria) i Ferran Resines (teclat).La banda, que ja és al segon any de gira de presentació del seu primer disc 'Jo mai mai', es fa evident que ha anat creixent, consolidant-se i ampliant repertori. Un luxe poder gaudir les noves cançons que han anat incorporant, com "Que no s'acabi mai", "El Teo va a l'escola", i 'Ja no et brillen mai" (una magnífica versió de "Eye in the Sky" d'Alan Parson). Joan Dausà, canta les seves pròpies cançons que parlen de sentiments com la tristesa i nostàlgia, però sempre amb un somriure als llavis que ens deixa entreveure el seu optimisme. Va demostrar una vegada més la seva gran facilitat per connectar amb el públic, no només a través de la música sinó també de la paraula, donant un toc d'humor i fent molt agradable l'espectacle entre cançons, buscant la interacció en tot moment amb els assistents.
