L'associació Foment de la Rumba Catalana ha editat el primer llibre de partitures de rumba catalana. El coordinador del projecte, el maresmenc Martí Marfà, explica que 'Estàndards de la Rumba Catalana' és un exercici de "dignificació" d'un gènere de tradició oral que fins ara no havia trobat en les partitures el seu hàbitat natural. Amb l'edició d'aquesta obra, FORCAT vol obrir el camí de la rumba dins de les escoles de música: "És un gènere molt apte per a totes les etapes d'aprenentatge i prou digne com perquè sigui ensenyat". El llibre recull les partitures de 24 clàssics de la rumba catalana i l'entitat ja treballa en l'elaboració d'un segon volum amb les peces que ara han quedat fora.
El primer llibre de partitures de rumba catalana el composen clàssics com 'Caramelos', de Los Amaya; 'El muerto vivo', de Peret, o 'Gitanitos y morenos', de Gato Pérez, però també temes més recents com 'Rumbeta Bona', de Dusminguet; 'Samarreta', de Gertrudis, o 'Joaquín El Necio', d'Albert Pla. Segons Marfà, aquestes son peces que "malgrat la seva joventut també s'han convertit en clàssics del gènere". En total, doncs, 24 cançons, amb les seves partitures, melodies, marques rítmiques, acords i lletres. A més, cada tema s'acompanya d'un breu text explicatiu sobre els orígens de cada cançó i les claus necessàries per a la seva interpretació. La tria de les cançons s'ha fet a través d'una votació de persones vinculades d'una manera o altra al gènere, però inevitablement han quedat fora grans clàssics.
Preparant el segon volumÉs per això, i per la gran rebuda que està tenint el primer volum, que l'associació Foment de la Rumba Catalana ja prepara un segon volum per al 2013, que inclourà temes com 'Una lágrima' i 'La noche del hawaiano', de Peret; 'La Curva del Morrot' i 'La rumba dels 60', de Gato Pérez; 'Qué mala suerte la mía', de Los Amaya, o 'Volare' i 'Bamboleo', dels Gipsy Kings. "Deixar cançons fora és complicat i vam veure que hi havia material i ganes de fer un segon volum", explica Marfà. De moment, però, els esforços se centren en la difusió d'aquest primer volum, del quan s'han fet prop de 1.500 còpies amb l'únic objectiu "que corrin les partitures i el coneixement de la rumba catalana".
En aquest sentit, Marfà destaca que aquesta és la primera obra d'aquestes característiques que existeix i que fins ara "només s'havien transcrit algunes peces puntualment". Assegura que mai s'havia editat un recull així que obrís la porta a introduir la rumba com a gènere d'aprenentatge de les "institucions d'educació musical clàssiques".
