“Somiatruites” és una expressió catalana que significa il·lús o somiador, i és aquest el nom de l’espectacle amb que Albert Pla, acompanyat de Pascal Comelade i la “petita orquestra de titelles somiadores”, es va plantar dijous passat al Teatre Monumental de Mataró.
El públic era variat ja que Albert Pla ha sabut mantenir-se en primera línia innovant, reinventant-se, trencant la barrera transgeneracional, cosa que ha provocat que l’espectre del seu target –públic al que va dirigit l’espectacle– s’ampliï abastament; de nens... a no tant nens, de cadenes... a corbates, tothom té un motiu per veure Albert Pla.
La unió entre dos creatius tan particulars com Pla i Pascal Comelade no deixa indiferent. Conjuntament es proposen la difícil meta de recrear aquells instants dins el llit, abans d’adormir-se, en que tot és possible a la nostra imaginació. I ho aconsegueixen, es permeten la llibertat de treure un home amb una regadora al cap a dalt l’escenari i que ens sembli d’allò més normal, una infinitat de moments surrealistes que s’enduen a l’espectador allà on ells volen. Èxit de públic i de críticaLa presentació d’aquest espectacle va ser, fa tot just un any, al festival Temporada Alta de Girona. Des d’aleshores per allà on ha passat ha tingut èxit de públic i de critica, fet que segurament seguirà essent així ja que, més enllà del renom dels artistes, l’obra s’ho val. Mataró no va ser cap excepció.
