Un casal força ple, però no prou com es mereixia l’ocasió, va rebre dissabte passat a les 10 de la nit el concert de celebració del desè aniversari de La Coixinera, la companyia de saraus mataronina que va succeir ja fa una dècada aquells primerencs Ministrils de la Palla. El grup havia pensat i plantejat un espectacle que repassés tota la seva trajectòria i va organitzar el concert a partir de petits tastets de cadascun dels espectacles. Tot començant amb un ball pla i corranda amb la música del ball de la Momerota i el dels Portafardells, la companyia de saraus iniciava un viatge per els temes del nou Sarau –un disc que gravaran aquest hivern– i els del Sarau a plaça –aquell disc que va servir de presentació al grup–, per enllaçar-los, després d’una magnífica aparició d’Escandall dolçainers del Puçol entremig del públic, amb els temes de l’espectacle més lluït del grup: Titani.
Els temes anaven passant per la sala, així com també els membres i exmembres del grup que s’anaven repartint els temes amb un savoir faire digne d’admirar. En acabar la secció més roquera va arribar el moment dels Encants on van fer una mostra dels encàrrecs que els hi han fet al llarg dels 10 anys i que va arribar al seu punt àlgid amb Fogonades, la cançó convertida en quasi himne popular per la diada de Sant Jordi a Mataró. La traca final va arribar amb els temes que han estat girant aquest últim any amb l’espectacle ix-i i que va dur al veritable clímax del concert amb el Xotis d’en Borina, el tema amb què van fer la flashmob el febrer passat. Per acabar amb l’Hereu Riera, un tema que han interpretat a tots els espectacles i que van fer tots els músics participants al concert.
El públic, un pèl fred
Un públic un pèl fred –que es mirava el concert des de la meitat de darrere de la sala–, va tardar una mica massa a escalfar-se i semblava no recordar els concerts de La Coixinera de tota una dècada, aquells en els que no es parava de ballar independentment de si en sabies o no, i on la rauxa imperava molt més que el seny. Potser tots plegats ens fem grans.
