‘El loco educado’ presenta el seu segon treball

‘El equilibrio del péndulo’ és el títol del disc que presenten demà a la sala Clap

El grup mataroní ‘El loco educado’ presenta el seu segon treball ‘El equilibrio del péndulo’ a Mataró. Ho fa demà dissabte 26 de novembre a les onze de la nit a la Sala Clap després que la seva estrena a Barcelona fos un èxit. Aquest segon disc inclou cançons amb una diversitat de registres, estils i ritmes important i totes amb lletres plenes de metàfores poètiques. ‘El loco educado’, doncs, comença a consolidar-se com a grup emergent en el panorama musical del país, gràcies a la maduresa artística que demostren en aquest àlbum.

 La formació presenta un treball ric i divers en estils,         ritmes i registres

Sis anys de feina‘El equilibrio del péndulo’ és un treball ric i divers en estils, ritmes i registres. “Amb aquest disc ens hem atrevit amb estils diferents i hi trobem temes durs amb guitarres elèctriques, una rumba i, fins i tot, una peça amb una coral”, assegura Gustavo Legido, pianista del grup, qui afegeix que “ens sentim molt còmodes en tots els gèneres i així donem amplitud”. Aquesta varietat queda completada amb unes lletres “molt treballades que han passat molts filtres abans no han quedat enllestides i amb totes les idees que volíem transmetre”, reconeix Legido.

Crear, enriquir, escriure les lletres i enllestir l’àlbum els ha portat sis anys de feina, un temps, que, d’altra banda, els ha permès “presentar un disc madurat i amb el segell personal del productor Kyke Serrano”, explica el pianista. Juanjo Martínez, Gustavo Legido, Joan Carles Dulsat i Carla Fàbregas conformen un equip que porta un directe inusual, sense guitarres i amb una sonoritat diferent. Intimista‘El loco educado’ presenta el seu segon disc, després que ‘La hora de la verdad’, el seu disc de debut amb data de l’any 2005, tingués for­ça èxit. En aquesta primera entrega ens portaven pop elegant, tot i que ja allunyat de convencionalismes. Ara, amb ‘El equilibrio del péndulo’, no segueixen patrons de cap estil, fet que suposa un salt qualitatiu pel grup, però també la consolidació d’un intimisme emocional cada vegada més característic de la formació.